Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres…
Ernest Mandel
Economia
Política
Polític i economista belga.
Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i…
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París,…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes…
gulag
Política
Sistema de camps de concentració i de repressió de la Unió Soviètica.
El nom prové de l'acrònim en rus Gulag , corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus Aleksandr Solženicyn Arkhip'elag Gulag ‘Arxipèlag Gulag’, 1973, que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans colònies…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
trotskisme
Història
Política
Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de Lev Trockij.
Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi…
John Fitzgerald Kennedy

John Fitzgerald Kennedy
Història
Política
Polític nord-americà.
D’una influent família catòlica d’origen irlandès, i identificada amb el Partit Demòcrata , era fill de Joseph Kennedy, president de la comissió de control dels mercats financers dels EUA i ambaixador a Londres Es graduà a Harvard l’any 1940, i l’any següent s’enrolà a la marina Durant la Segona Guerra Mundial lluità contra el Japó Fou condecorat per la seva acció en combat contra un destructor japonès que el ferí greument Elegit el 1946 membre de la Cambra de Representants i el 1953 senador pel Partit Demòcrata Aquest any es casà amb Jacqueline Bouvier, unió que contribuí a reforçar la seva…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…