Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Errico Malatesta
Història
Política
Anarquista italià, membre de la Primera Internacional des del 1872, amic i deixeble de Bakunin.
Participà en diverses insurreccions camperoles i fundà els diaris l’"Agitazione” i “Volontà” Hagué d’exiliar-se diverses vegades i el 1919, de retorn a Itàlia, estigué al cap del nou moviment anarquista A partir del 1922 i fins a la mort, visqué estretament vigilat
Ferhat Abbas
Ferhat Abbas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític algerià.
Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre
Bonaventura Carbó i d’Aloi
Història
Militar
Política
Militar i polític d’origen català, germà de Narcís Carbó i d’Aloi.
Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà en la primera guerra Carlina Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació en les revolucions del 1848 i del 1854 Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat El 1871 fou nomenat capità general de Mallorca
Thomas Osborne
Història
Política
Polític anglès.
Primer duc de Leeds, és conegut amb el nom de comte de Danby Dirigí la política anglesa els anys 1674-79 i 1690-99 i fou un dels instigadors de la revolució del 1688 Home cobejós i sense escrúpols, estigué empresonat a la Torre de Londres 1679-84 i el 1699 tornà a perdre tots els seus càrrecs
Gilles Duceppe
Política
Polític quebequès.
Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997
Domènico Caracciolo
Història
Política
Polític napolità.
Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785
Manuel Reig i Fourquet
Història
Política
Polític.
Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques
Heriberto Quiñones

Heriberto Quiñones, segon per l’esquerra, i un grup de soldats republicans mallorquins durant la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Paleta, anà a Mallorca el 1931 Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE, i a partir del 1933 en fou secretari polític del comitè regional Detingut arran de la repressió de l’octubre del 1934, estigué empresonat fins el 1935 Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat
Ali Khamenei
Política
Aiatol·là i polític iranià.
Estudià teologia a Qom Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers collaboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic 1980-87 i president de l’Iran 1981-89 El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat
Rodrigo Ponce de León-Cabrera y Colonna de Toledo
Història
Política
Polític castellà.
Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina