Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
voluntat popular
Política
Dret
Dret constitucional
Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o en unes quantes.
En aquest cas, cal que la comunitat delegant atorgui una mena de contracte de subjecció als seus elegits la voluntat popular, però, recobra l’exercici del poder quan el qui governa esdevé un tirà
Josep Maestre i Laborde-Boix
Història
Política
Polític.
Germà de Francesc Estudià dret a València Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València els anys 1907-09 durant el seu exercici se celebrà l’Exposició Regional Valenciana i 1930-31 Cessà amb l’adveniment de la Segona República, i es retirà
Émile Combes
Política
Polític francès.
Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat
garanties constitucionals
Política
Dret polític
Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.
El sistema de garanties constitueix un fre als abusos del poder, i el seu grau d’efectivitat és indicatiu del funcionament democràtic d’un estat
nació sense estat
Política
Sociologia
Comunitat que manté una identitat cultural, una història comuna i una forta implantació en un espai territorial ben delimitat, però que està mancada d’un estat propi.
Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles
Paolo Paruta
Literatura
Política
Escriptor polític.
Al seu llibre Della perfezione della vita politica exalta la vida política activa enfront de la vida contemplativa i afirma que l’activitat política no és per ella mateixa un mal L’estat descrit per ell és un estat regit per institucions lliures i perfectes, en el qual tots poden gaudir de llurs virtuts actives, mitjançant l’ús moderat dels béns polítics unit a l’exercici de les virtuts morals
drets polítics
Política
Drets fonamentals relacionats amb la persona sota la seva condició de ciutadà i de participant en la comunitat política.
La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu
Jordi Parpal i Marfà
Política
Advocat i polític.
Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…
Francesc Homs i Molist

Francesc Homs i Molist
© Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona , durant els anys d’estudiant fou militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC i membre de la junta de govern i del claustre d’aquesta universitat Posteriorment treballà en l’empresa privada El 1993 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit del qual és membre de l’Executiva Nacional Entre el 1996 i el 2003 ocupà diversos càrrecs a l’Administració pública catalana, entre els quals el de director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i el de membre de la Comissió…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina