Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Angelica Balabanov
Història
Política
Política ucraïnesa.
Exponent del moviment socialista del primer terç del s XX, fou animadora de la Segona Internacional a tot Europa A Itàlia compartí amb Mussolini la direcció de la revista Avanti El 1917 tornà a l’URSS on esdevingué un dels quatre primers secretaris de la Tercera Internacional A causa dels seus desacords amb els dirigents del Komintern, abandonà la Internacional Comunista cap al 1922 Els anys següents residí a París i a Nova York, on publicà alguns llibres, i el 1947 tornà a Itàlia, on continuà interessant-se pels problemes del moviment socialdemòcrata internacional
Marie Jean Antoine de Caritat Condorcet
Filosofia
Història
Política
Polític i enciclopedista francès, marquès de Condorcet.
Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures…
front popular
Política
Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les…
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig
© Fototeca.cat
Política
Polític.
De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la família s’…
, ,