Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
teló d’acer
Història
Política
Expressió que indica les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental, de l’altra.
Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics
estat de dret
Política
Dret
Estat on regeixen la supremacia de la llei entesa com a expressió de la voluntat general dels ciutadans, la divisió de poders i el respecte als drets i les llibertats fonamentals.
Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei , el principi de legalitat , el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió de drets o…
Philippe Fabre d’Églantine
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor occità d’expressió francesa.
El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère
règim d’assemblea
Política
En la tipologia dels règims polítics democràtics, règim que es caracteritza per un predomini absolut de la cambra representativa sobre el govern, reduït al paper de simple comissionat seu.
Aquesta forma d’organització del poder és l’expressió d’una democràcia populista
Union pour la Nouvelle République
Política
Organització política francesa creada l’any 1958 per J.Chaban-Delmas, M.Debré, J.Soustelle (que se’n separà molt aviat per la qüestió algeriana) i d’altres partidaris del general De Gaulle.
Amb el nom d' Unión des Démocrates pour la République UDR, a partir del 1967 fou l’expressió orgànica del gaullisme
llibertats polítiques
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de llibertats establertes als països democràtics que permeten als ciutadans la participació en les tasques polítiques.
Comprèn, entre altres, la llibertat de pensament, d’expressió, de reunió i d’associació, de treball, de comunicació premsa, ràdio i televisió, principalment i d’ensenyament
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
democràcia política
Política
Expressió emprada per a designar el conjunt legislatiu i constitucional que asseguri el lliure exercici de les llibertats polítiques (llibertat d’associació, d’expressió, de reunió, etc).
Mario de Andrade
Història
Literatura
Política
Poeta i polític angolès.
Es donà a conèixer com a poeta militant a la revista Présence Africaine i és autor d’una antologia de la poesia africana d’expressió portuguesa 1958 El 1956 fou un dels fundadors del MPLA, partit que, cinc anys després, desencadenà la revolta armada contra la dominació de la metròpolis
democràcia de massa
Política
Sociologia
Tipus modern de democràcia, en el qual la intervenció del poble en el govern és fonamentalment despersonalitzada.
L’expressió és emprada en el sentit que, actualment, tant els grups de pressió i l’organització de partits com els mitjans de comunicació de massa i altres factors similars condicionen i àdhuc manipulen talment l’opinió pública, que hom ja no hi pot discernir conviccions ni comportaments personals, sinó més aviat de massa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina