Cal remarcar que si no es compleixen aquestes condicions es pot parlar d’un estat amb dret, però no d’un estat de dret. És per això, i especialment en la idea de la llei com a emanació de la voluntat dels ciutadans, que s’associa l’estat de dret a les formes de govern democràtic. Derivades d’aquestes tres primeres característiques bàsiques, en l’estat de dret s’observen també la reserva de llei, el principi de legalitat, el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió de drets o béns per raons d’interès públic. Abans de l’aparició de l’expressió estat de dret, entre les formulacions conceptuals més destacades cal esmentar les de juristes i filòsofs com ara Hugo de Groot, John Locke, Samuel von Pufendorf, Montesquieu i Immanuel Kant, el qual posà èmfasi en els aspectes més pròpiament constitucionals característics de la tradició jurídica germànica (Rechstaat). Els canvis propiciats per la guerra civil anglesa (1642-49) i la Segona Revolució del 1688 posaren les bases de la idea de subjecció del poder al dret per mitjà del principi del rule of law, la consolidació de la sobirania del Parlament, i també la protecció de l’individu enfront dels actes arbitraris reconeguts especialment en el Bill of Rights del 1689. Aquesta primera fase rebé un impuls ulterior al final del segle XVIII amb la independència dels Estats Units d’Amèrica i amb la Revolució Francesa, que va posar fi a l’Antic Règim. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que acompanyà aquesta darrera incorporava els elements centrals de l’estat de dret modern.
m
Política
Dret