Resultats de la cerca

Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de…

Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del…

Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-…

Fundador de L’Avenir 1830, defensà la causa dels irlandesos i polonesos i la llibertat de l’Església Fou cap dels catòlics liberals, però, després del fracàs de les eleccions del 1857, abandonà l’activitat política És autor de Les Moines d’Occident depuis saint Benoît jusqu'à saint Bernard 1860-67

Fill d'un advocat basc del PNB exiliat i d'una veneçolana d'origen judeolibanès, es llicencià en dret el 1971, any que s'afilià al Partido Socialista de Euskadi, federació del  PSOE  PSE-PSOE, de la qual fou secretari general del 1977 al 1988 i president del 1988 al 2002 Dins del PSOE fou membre del Comitè Federal i del 1984 al 1994 secretari d'organització En 1977-79 fou diputat a les Corts Constituents, i posteriorment revalidà l'escó fins el 2015, llevat del període 1984-89 Tingué un pes determinant com a estret collaborador de Felipe González  tant…

Fill d’un cuiner de la Royal Navy i d’una prestamista, es graduà en ciències i enginyeria a les universitats de Malta 1937 i 1939 i Oxford 1941 Després d’exercir a la Gran Bretanya com a enginyer, el 1943 retornà a Malta Ingressà aleshores al Partit Laborista, del qual esdevingué aviat un membre destacat, i el 1949 líder fins l’any 1984 Després de la Segona Guerra Mundial fou diputat al Parlament autònom des del 1947, i també ministre per a la reconstrucció i vice-primer ministre El 1955 esdevingué primer ministre, i, des d’aquest càrrec, pressionà la Gran Bretanya amb l’objectiu…

Graduat en economia i en dret a la University of Western Australia, quan era estudiant s’afilià al partit laborista 1947 Els anys 1953-56 estudià becat a Oxford, on es graduà en economia De retorn a Austràlia, treballà per al Consell de Sindicats Australian Council of Trade Unions, ACTU, que presidí en 1970-80, des d’on organitzà reivindicacions salarials i reformes laborals El 1980 obtingué l’escó pel partit laborista a la Cambra de Representants Nomenat pel cap de l’oposició Bill Hayden membre del govern a l’ombra, Hawke el desbancà com a líder del partit poc abans de les eleccions…

De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…

Estudià lleis a Sevilla i a Madrid Participà a la Vicalvarada juny del 1854, i fou secretari de les corts constituents que es reuniren al novembre Diputat per Còrdova 1855, s’afilià a la Unión Liberal d’O'Donnell Fou governador de Madrid 1858-60, vicepresident de les corts 1861 i ministre de foment 1861 i de governació En perdre el poder els liberals 1866, intervingué en l’organització de la Revolució de Setembre del 1868, després de la qual defensà una monarquia constitucional i hereditària Fou ambaixador a França, ministre d’estat als governs de…

Dimití arran de la seva oposició a les idees de no-violència de Gandhi Empresonat pels britànics 1940, fugí a Alemanya 1941 Formà l’exèrcit nacional indi amb soldats indis presoners de les potències de l’Eix Amb l’ajuda japonesa fundà a Bangkok 1942 la lliga per a la independència de l’Índia, i a Singapur 1943, un govern de l’Índia lliure Morí en un obscur accident d’aviació