Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un…

Afiliat al partit radical, fou un dels fundadors del Partido Radical Socialista Español i ministre d’indústria i comerç en el govern Martínez Barrio 1933 Ambaixador a Mèxic i a Cuba durant la Guerra Civil 1936-39, ocupà després el càrrec de president del consell de govern de la República Espanyola a l’exili 1951-60

Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…

Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans…

Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el mateix any Al juny…

Dels inicis a la dècada final del segle XX Fundat pels sindicats el 1900 en collaboració amb cooperatives i societats socialistes, no es diferencià gaire d’un grup de pressió del Liberal Party  fins el 1914 Inclòs pels liberals als governs de coalició durant la Primera Guerra Mundial , elaborà unes noves bases i un programa propi que representà un compromís entre un socialisme d’inspiració marxista i el pensament social liberal Això i la divisió del Liberal Party li permeté d’esdevenir el segon partit al parlament el 1922 El 1924, amb el suport dels liberals, formà el seu primer govern,…

Es formà a Eton 1979-85 i es llicencià en política, filosofia i economia a la Universitat d’Oxford 1988 Treballà com a cap de la secció de política al departament d’investigació del Partit Conservador , aleshores liderat per John Major , i en 1992-93 fou assessor del canceller de l’Exchequer ministre de finances britànic Norman Lamont Després d’una etapa a l’empresa privada com a directiu de Carlton Communications Plc, l’any 2001 fou elegit diputat tory per la circumscripció de Witney Oxfordshire Al juny del 2003 s’incorporà al gabinet a l’ombra de l’oposició i el mateix any,…

Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via  amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà les…