Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
governació
Política
Nom amb què és designat un dels departaments o conselleries de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana que té cura dels afers interiors.
Bernardino Rivadavia
Història
Política
Polític argentí.
Oficial de milícies, s’uní als independentistes 1810 i ocupà les secretaries de governació, finances i guerra 1811 Féu gestions diplomàtiques a Europa 1814-20 i fou ministre de governació 1820-24 Progressista i liberal, elegit primer president de la República el 1826, establí una constitució unitària i s’enfrontà al Brasil a causa del domini sobre l’Uruguai Una revolta federal l’obligà a signar la pau i a dimitir 1827
Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner
© Família Selves
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Collaborà a Joventut i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort
Francisco Romero Robledo
Història
Política
Polític andalús.
Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda…
interior
Política
Dit de la política interna d’un país, especialment pel que fa referència a les qüestions de govern i d’ordre públic.
El departament ministerial que en té cura rep diferents noms, com és ara el de ministeri de l’interior al govern de la República Catalana, a l’Estat espanyol, a les Balears i al País Valencià, el de governació a la Generalitat de Catalunya, etc
José Posada Herrera
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític asturià.
De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876
ministre | ministra
Política
Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.
Els ministres poden ésser nomenats pel cap de l’estat, pel primer ministre o perl parlament, i tenen per missió fixar collectivament les mesures polítiques i administratives a l’estat A les democràcies europees són collectivament responsables davant el parlament de l’acció del govern
Pedro José Pidal
Història
Política
Polític i escriptor asturià.
Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval
Maria Eugènia Cuenca i Valero
Política
Política.
Llicenciada en dret, és militant de Convergència Democràtica des del 1975 Ocupà entre 1982 i 1986 la Secretaria General d’Ensenyament d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya Diputada al Congrés entre 1986 i 1992, del desembre d’aquest any al febrer de 1995 fou consellera de governació de la Generalitat de Catalunya En 1999-2003 fou novament diputada al Parlament de Catalunya
Pere Mestres i Albet
Història
Política
Polític.
Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina