Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
John Wilkes
Història
Política
Polític britànic.
Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes
Luis de Moscoso-Osorio Hurtado de Mendoza y de Sandoval-Rojas
Història
Política
Polític.
Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma
James Harold Wilson
Allan Warren (CC BY-SA 3.0)
Història
Política
Polític britànic.
Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The…
Thomas Klestil
Política
Polític austríac.
Fou ambaixador a Washington fins que el 1987 tornà a Àustria per ocupar el càrrec de secretari general del ministre d’afers estrangers Membre del Partit Popular, al maig del 1992 es convertí en president federal en substitució de Kurt Waldheim —que decidí no tornar a presentar-se acusat d’activitats pronazis durant la Segona Guerra Mundial— en guanyar les eleccions enfront del socialdemòcrata Rudolf Streicher El 1998 fou reelegit per a un segon mandat, i morí un dia abans de finalitzar-lo El 1999 bloquejà l’entrada de l’ultradretà Partit de la Llibertat de Jörg Haider en el…
Robert Robert i Surís
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma…
Heinz Fischer
Política
Polític austríac.
Doctor en dret per la Universitat de Viena 1961, el 1963 fou assistent del vicepresident del Parlament Diputat pel partit socialdemòcrata austríac SPÖ des del 1971 i amb Bruno Kreisky com a canceller, en fou cap del grup parlamentari en 1975-83 i 1987-90 Ministre de cultura i ciència 1983-87, fou vicepresident del Parlament en 1990-2002 i president de la cambra en guanyar les eleccions presidencials de l’abril del 2004 Parallelament ha desenvolupat una carrera docent a la Universitat d’Innsbruck des del 1978 En les eleccions presidencials de l’abril del 2010 fou confirmat en el…
Liamine Zéroual
Política
Militar i polític algerià.
Membre del Front d’Alliberament Nacional des de l’adolescència, el 1988 fou nomenat general en cap de l’estat major algerià Dimití el càrrec per discrepàncies amb Chadli Bendjedid El 1993, la junta militar colpista el nomenà ministre de defensa Al gener del 1994 assumí la presidència del país, i es destacà en la dura repressió contra el moviment integrista Renovà mandat en guanyar les eleccions presidencials de novembre del 1995 El 1996 fou aprovada la seva proposta de reforma constitucional, però la violència, la corrupció i la crisi econòmica persistiren Al setembre del 1998,…
Geórgios Vassiliu
Política
Polític xipriota.
Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant…
Aleksandr Ruckoj
Política
Polític rus.
Aliat electoral de Jelcin el 1991, se n'anà distanciant i donà suport al parlament quan a l’octubre del 1993 Jelcin dissolgué el legislatiu Ruckoj, que aleshores era vicepresident de la Federació Russa, fou condemnat a presó, però es beneficià d’una amnistia decretada per la Duma i sortí en llibertat al febrer del 1994 Participà en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formació Derjava, que no aconseguí cap escó En les eleccions presidencials del juny del 1996 donà suport a la candidatura comunista de Gennadij Zjuganov A l’octubre del 1996 fou elegit governador…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina