Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
restauració
Història
Política
Període històric que comença amb aquesta reposició.
Les principals restauracions monàrquiques europees han estat l’anglesa 1660-1702, que suposà el retorn dels Stuart les dues esdevingudes a França, protagonitzades, la primera 1814-15, per Lluís XVIII de Borbó, i la segona 1815-30, per aquest i el seu germà Carles X l’espanyola, que restablí la monarquia borbònica Restauració
provincialisme
Política
Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.
Propi del federalisme i de l' anarquisme , també els regionalistes i nacionalistes l’han considerat un primer pas històric amb vista a l’afirmació de la pròpia autonomia
Benedetto Croce

Benedetto Croce
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Política
Filòsof, historiador i polític italià.
Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…
Juli de Lamer
Història
Política
Erudit i polític.
Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari
Tomás Rodríguez y Díaz Rubí
Història
Política
Teatre
Dramaturg i polític andalús.
Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860
Enrique Rodríguez Solís
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític republicà federal castellà.
Alternà la publicació d’obres literàries amb d’altres de caràcter històric, d’un especial interès informatiu per al coneixement del republicanisme al s XIX als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol Los guerrilleros de 1808 1877, 1891, 1895, 1908, Historia del partido republicano español 1892-93, Viva España, Historia popular de la guerra de Cuba 1897 i La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral 1877, 1878, 1879, entre altres
Joan Baptista Renard de Saint-Maló
Història
Política
Polític.
Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana
distensió
Militar
Política
Pràctica estratègica consistent a disminuir la tensió militar i reduir la cursa d’armaments.
Les primeres polítiques d’aquesta mena s’iniciaren el 1953, com a conseqüència de la mort de Stalin a l’URSS i de l’arribada de Dwight Eisenhower a la presidència dels EUA Aquell mateix any se signà l’armistici de Panmunium, amb el qual finalitzà la guerra de Corea Nikita Khruščov fou elegit nou dirigent de l’URSS l’any 1954 i això permeté superar algunes de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial amb fets com la signatura, el 1956, d’un tractat de pau entre Àustria i els aliats La substitució del líder soviètic per un nou equip encapçalat per Leonid Brežnev l’any 1964, acabà amb aquest…
Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer
© Parlament Europeu
Història
Política
Polític italià.
Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un…
Juan Ajuriaguerra Otxandiano

Juan Ajuriaguerra Otxandiano
© Fototeca.cat
Política
Polític basc.
De família benestant, estudià enginyeria industrial i milità en el grup juvenil nacionalista Mendigoxales El 1929 ingressà al PNB i fou membre de l’Euskadi Buru Batzar, òrgan superior del partit Defensor de la legalitat republicana, durant el setge i la caiguda de Bilbao signà l’històric pacte de Santoña 1937 que representà la rendició i el lliurament de les milícies basques al cos expedicionari italià Fou fet presoner sis anys i, en assolir la llibertat, s’incorporà a la xarxa de la resistència, on destacà com un dels màxims capdavanters de les vagues del 1947 i el 1951 Amb el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina