Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Andrés Rodríguez Pedotti
Política
Polític paraguaià.
Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament,…
escàndol de l’Estraperlo
Política
Afer de corrupció política que provocà la fi de la coalició radicalcedista durant la Segona República espanyola.
Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo o Perlowitz provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat anomenada estraperlo , per la combinació dels cognoms dels inventors Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor Formentor, bé que fou immediatament prohibida per la policia Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per…
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida per una…
Junichiro Koizumi
Política
Polític japonès.
Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…
Valtònyc

Valtònyc
Música
Política
Nom artístic del raper Josep Miquel Arenas i Beltran.
El 23 d’agost de 2012 fou detingut per la guàrdia civil pel contingut d’algunes de les seves cançons El 22 de febrer de 2017 l’Audiència Nacional el condemnà a 3 anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme També fou obligat a pagar una indemnització al president del Círculo Balear, que l’havia denunciat per considerar que les seves lletres contenien amenaces en contra seu El 23 de maig de 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, anuncià des de Bèlgica el seu exili, i immediatament fou cursada una euroordre de detenció i extradició per…
Manuel de Llauder i de Camín

Manuel de Llauder
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…
Efraín Ríos Montt
Militar
Política
Militar i polític guatemalenc.
Ingressà a l’exèrcit el 1944, i ascendí fins arribar a general de brigada el 1972 i posteriorment a cap d’estat major Renuncià als càrrecs militars per a concórrer a les eleccions presidencials del març del 1974, que perdé davant Eugenio Laugerud García, al qual acusà de frau en connivència amb l’Església catòlica i els comunistes Convertit a l’Església evangèlica 1977, rebé el suport dels predicadors fonamentalistes nord-americans Jerry Falwell i Pat Robertson El març del 1982 derrocà en un cop d’estat el general Ángel Anibal Guevara, i durant els 17 mesos que presidí el país es produïren…
Ehud Olmert

Ehud Olmert
© Haifa Hi-Tech Initiatives Center / Paul Urleib
Política
Polític israelià.
Fill de jueus russos i advocat de professió, fou diputat del Likud des del 1973 i exercí responsabilitats de govern com a ministre d’Afers de les Minories el 1984 en el Govern de Shimon Peres , i el 1990 com a responsable de la cartera de Sanitat Fidel lloctinent d' Ariel Sharon al Govern i al partit en l’enfrontament amb l’ala dretana del Likud, Olmert fou de 1993 a 2003 alcalde de Jerusalem Esdevingué primer ministre israelià com a successor d’Ariel Sharon, greument malalt i en situació de col-lapse cerebral des del gener del 2006 Pel març del 2006 guanyà les eleccions legislatives com a…
Georges Jacques Danton
Història
Política
Polític francès.
Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…