Resultats de la cerca

El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau Versalles, 28 de juny de 1919 que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació Hom també donà aquest nom al tractat imposat a Itàlia pels aliats en acabar la Segona Guerra Mundial

Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la guerra dels Segadors fou partidari de França Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu net Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms 1715-86, des del 1748

El 1946 ingressà al Partit dels Treballadors Polonès precedent del Partit Comunista Polonès Estudià història i es doctorà el 1956 Del 1945 al 1949 fou oficial de l’exèrcit Des d’aquest any fou editor del departament de publicacions del comitè central del partit comunista del qual formà part des del 1975, i impulsà la revista Polytika 1958-81, notable pel caràcter relativament obert malgrat les restriccions del règim El 1980 fou designat per a negociar amb Lech Wałęsa en el conflicte que enfrontava Solidarność amb el govern Defensà la imposició de la llei marcial per part de…

Es doctorà en dret a Barcelona Simpatitzant de la Lliga Catalana, al juliol del 1936 se n'anà a l’estranger i després a l’Espanya franquista A la postguerra fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida Fou jutge d’apellacions d’Andorra Alcalde de Barcelona 1957-73, la seva gestió fou un assaig de reprendre el model de la Gran Barcelona formulat entre el 1901 i el 1914 sense tenir ni un partit polític que guanyés eleccions ni un instrument cultural i lingüístic adequat Aconseguí una carta municipal 1960 i demanà inversions estatals per tal d’evitar l’…

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…

Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència del Sudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i animista del sud enfrontada a l’estat controlat pels…

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei marcial, formà un…