Resultats de la cerca

Membre del departament d’estat 1944, fou nomenat mitjancer de l’ONU a Palestina, i participà en l’armistici entre Egipte i Israel 1948-49 El 1950 li fou atorgat el premi Nobel de la pau Fou nomenat sotssecretari de les Nacions Unides 1958 De raça negra, fou un actiu impulsor de les llibertats civils d’aquesta comunitat als EUA

Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà 1970 el Servei d’Informació Català Fou editor de la revista clandestina Avui   i cofundador destacat de l' Assemblea de Catalunya 1971 i de Convergència Democràtica 1974, partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990 Promotor del Centre de Documentació Política 1976, esdevingut l’any següent…

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un…

Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres iniciatives Fou també…

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre…

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina…

Líder de la burgesia republicana, fou gran pensionari d’Holanda 1653 Signà la pau amb Cromwell 1654, s’oposà a l’absolutisme de la casa d’Orange feu aprovar la Clàusula d’Exclusió contra Guillem d’Orange i impulsà el comerç i la navegació, tot afavorint els interessos de la burgesia Després d’una guerra amb Anglaterra 1665-67, desfermada per rivalitats comercials i colonials, fou l’impulsor d’una aliança amb Anglaterra i Suècia Triple Aliança, 1668 contra França, que, tanmateix, Lluís XIV aconseguí de trencar La invasió francesa d’Holanda 1672 desencadenà un moviment nacionalista…

D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual 1947 esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània 1948 Primer ministre del govern de transició 1958-60 i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat 1974-81 i president del Partit del Programa Socialista Birmà PPSB Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que…

De família obrera, es llicencià en lletres i milità clandestinament en el socialisme des del 1960 Impulsor, amb Felipe González , de la renovació del Partido Socialista Obrero Español  PSOE a l’exili, a partir del 1975 esdevingué el màxim artífex de la reconstrucció organitzativa del partit i el guardià de la disciplina interna d’aquest Diputat per Sevilla 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i vice-secretari general del PSOE, s’ha distingit per la seva oratòria agressiva i per un inequívoc decantament esquerranista Al desembre del 1982 ocupà la vicepresidència del govern espanyol,…