Resultats de la cerca

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

Membre del Partit Democràtic i Popular d’Afganistan, de tendència comunista, des del 1965, estudià medicina i ascendí en la política després de l’enderrocament del rei Zahir Xah 1973 Fou un dels impulsors del tractat d’amistat signat amb l’URSS el 1978 Després de la invasió soviètica fou ministre d’informació 1979 i president del país des del 1987, i negocià la retirada de les tropes soviètiques Najibullah dimití el 1992 i, davant l’estat de guerra civil, es refugià a la missió de l’ONU a Kābul, on fou capturat i executat en públic el mateix dia en què les milícies talibans…

De família benestant, estudià enginyeria industrial i milità en el grup juvenil nacionalista Mendigoxales El 1929 ingressà al PNB i fou membre de l’Euskadi Buru Batzar, òrgan superior del partit Defensor de la legalitat republicana, durant el setge i la caiguda de Bilbao signà l’històric pacte de Santoña 1937 que representà la rendició i el lliurament de les milícies basques al cos expedicionari italià Fou fet presoner sis anys i, en assolir la llibertat, s’incorporà a la xarxa de la resistència, on destacà com un dels màxims capdavanters de les vagues del 1947 i el 1951 Amb el restabliment…

Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra…

Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…

Llicenciat en història per la Universitat de Montpeller 1971, és professor al Liceu Aragó de Perpinyà Arran dels fets de maig del 1968 a l’Estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitanocatalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié PSU, en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals 1971-72 Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres SNES, FEN Collabora a les revistes “Massana”, “Conflent”, “…

Fill d'un advocat basc del PNB exiliat i d'una veneçolana d'origen judeolibanès, es llicencià en dret el 1971, any que s'afilià al Partido Socialista de Euskadi, federació del  PSOE  PSE-PSOE, de la qual fou secretari general del 1977 al 1988 i president del 1988 al 2002 Dins del PSOE fou membre del Comitè Federal i del 1984 al 1994 secretari d'organització En 1977-79 fou diputat a les Corts Constituents, i posteriorment revalidà l'escó fins el 2015, llevat del període 1984-89 Tingué un pes determinant com a estret collaborador de Felipe González  tant en els òrgans del PSE-PSOE com en el…

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres…

Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92, 1898,…