Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Tung Chee-hwa
Política
Empresari i polític xinès.
L’any 1947 fugí amb la seva família a Hong Kong durant la guerra civil xinesa Estudià a la Universitat de Liverpool Gran Bretanya i posteriorment als EUA El 1969 tornà a Hong Kong, on combinà la seva activitat a l’empresa privada amb una implicació en l’àmbit de la gestió pública El 1985 participà en el Comitè Consultiu de Legislació Bàsica Basic Law Consultative Committee, en el qual representants xinesos i britànics elaboraren una petita constitució per a Hong Kong que havia de tenir efectes després de la reincorporació de l’aleshores encara colònia britànica a la Xina Durant els anys…
Ṭāriq ʿAzīz
Política
Polític iraquià.
Procedent d’una família caldea , el seu nom de naixement era Mīḫāʾīl Yūḥannā, que canvià posteriorment per un que no denotés els seus orígens cristians Estudià anglès a la Universitat de Bagdad i posteriorment exercí el periodisme El 1957 s’uní al Ba‘ṯ iraquià, dins el qual ocupà diversos càrrecs Després que aquest partit hagués pres el poder a l’Iraq 1968, fou nomenat editor del diari del règim i, posteriorment, ministre d’Informació El 1977 esdevingué membre de l’òrgan suprem del règim, el Consell de Comandament Revolucionari, i es convertí en un dels collaboradors més estrets de Saddam…
Isayas Afewerki
Política
Polític eritreu.
El 1966 s’uní al Front Popular d’Alliberament d’Eritrea, del qual esdevingué secretari general el 1987, i que lluità primer contra el Negus i, des del 1974, al costat de l’oposició etíop contra el règim del coronel Mengistu El 1994, un any després de la independència d’Eritrea, el FPAE es convertí en el Front Popular per a la Democràcia i la Justícia, organització que, amb Afewerki al capdavant, posposà indefinidament la instauració del multipartidisme i prengué una deriva autoritària Malgrat l’estat depauperat de l’economia pels anys de guerra, Afewerki s’implicà el 1994 en el…
Santiago Vidal i Marsal

Santiago Vidal i Marsal
Política
Dret
Jutge.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…
Abdelaziz Bouteflika

Abdelaziz Bouteflika
© Moncloa
Política
Polític algerià.
Ministre d’Afers Estrangers 1965-78 d’Algèria, durant els anys vuitanta s’exilià i es dedicà a la consultoria en el sector privat Succeí Liamine Zéroual en la presidència del país, després de guanyar les eleccions del 15 d’abril de 1999, i es convertí en el cinquè president de la república després de la independència Els comicis foren contestats pels altres sis candidats, que es retiraren un dia abans de l’elecció per denunciar-ne el frau Amb el suport restringit d’empresaris i militars, es proposà el doble objectiu de retornar la pau al país i superar la crisi econòmica Promogué una llei de…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…
Referèndum de l’1 d’octubre

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…