Santiago Vidal i Marsal

(Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 15 de juliol de 1954)

Santiago Vidal i Marsal

Jutge.

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar (1990-1991), on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992. El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona. Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Col·legi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya.

Membre de Jutges per la Democràcia i crític amb la instància judicial a l’Estat espanyol, té una presència habitual en els mitjans de comunicació i és autor de treballs sobre corrupció, racisme, violència domèstica, violència policial i llengua catalana en l’administració de justícia. Cal esmentar-ne L'idioma català en la justícia (1997), Cooficialitat lingüística en el món de la justícia (2001),  In-Justícia  (2002), Los tribunales de justícia durante el franquismo (2006), Tortura i maltractes policials: funció i control dels tribunals (2007) i Els set pecats capitals de la justícia (2014).

Decidit partidari de la independència de Catalunya, al febrer del 2015 el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el suspengué tres anys de l’exercici professional per haver redactat un esborrany de Constitució catalana i participar en actes independentistes, iniciatives que, segons una majoria de membres d'aquesta institució, vulnerava el deure bàsic de fidelitat a la Constitució espanyola. La suspensió fou confirmada al novembre del 2016 pel Tribunal Suprem. Al juny del 2015 s'incorporà al departament de justícia de la Generalitat de Catalunya, on impulsà l'elaboració d'un llibre blanc de la justícia en la futura república catalana, càrrec en el qual cessà al novembre per a incorporar-se a la candidatura al Senat per Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre, en les quals obtingué l'escó al Senat espanyol, el qual revalidà en la repetició de les eleccions del 26 de juny de 2016. Renuncià a l'acta de senador el 27 de gener de 2017 després d'unes polèmiques declaracions. Transcorreguts els tres anys de suspensió (febrer del 2018) el CGPJ li denegà indefinidament el reingrés a la carrera judicial.