Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
independentisme
Política
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
Als Països Catalans, des de la dècada dels seixanta reivindicaren aquesta adscripció, rebutjant la tradicional de separatisme diversos grups nacionalistes radicals minoritaris que els darrers anys del franquisme i durant la transició espanyola que assoliren un major protagonisme Entre aquests grups hom pot esmentar el Front Nacional de Catalunya , el Partit Socialista d'Alliberament Nacional , Independentistes dels Països Catalans , Nacionalistes d'Esquerra , Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional El 1979 sorgí també Terra Lliure , l’únic dels grups independentistes en emprar el terrorisme…
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la Transició,…
René Lévesque

René Lévesque
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Polític i periodista quebequès.
El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968
Martí Torrent i Blanchart
Política
Activista polític i espia.
Iniciat de jove en l’independentisme, s’adherí a Estat Català i l’any 1936 ocupà una de les secretaries de les Joventuts del partit Lluità en la Guerra Civil Espanyola i participà també en els fets de maig de 1937 Empresonat al Poblenou de l’abril al desembre del 1939, un cop alliberat collaborà en els serveis d’espionatge del consolat nord-americà amb informes sobre membres de l’Alemanya nazi residents a Barcelona Detingut al març del 1944, fou empresonat fins al desembre del 1945 Posteriorment abandonà l’activisme polític tot i que continuà militant a Estat Català, partit del…
Nicolás Redondo Terreros
Política
Polític basc.
S’afilià a les Joventuts Socialistes el 1975 i, del 1997 al 2001, fou secretari general del Partido Socialista de Euzkadi-PSOE Arran del pacte de Lizarra 1998 s’aproximà al Partido Popular de Jaime Mayor Oreja per a derrotar el PNB en les eleccions al Parlament basc del 2001, però en no aconseguir-ho dimití el càrrec Conseller de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas des del 2008, el 2014 fou cofundador de la plataforma espanyolista Libres e Iguales, creada per combatre l’independentisme català El setembre del 2023 fou expulsat del PSOE pel seu posicionament contrari a la direcció…
separatisme
Política
Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.
S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per…
unionisme
Història
Política
Tendència política dels partidaris de la unió de la Gran Bretanya i Irlanda.
S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer partit a Irlanda…
Acció Nacionalista Basca
Política
Partit polític basc.
Fundat el 1930 com a escissió aconfessional del Partit Nacionalista Basc , els anys de la República mostrà una tendència nacionalista centrista Integrat en el Front Popular, el franquisme el sotmeté a una dura persecució, i durant aquest període es radicalitzà i s’aproximà a l’independentisme d’esquerra Inscrit com a partit polític legal el 1977, des del 1978 fins el 2001 formà part d' Herri Batasuna , bé que no arribà a fusionar-s’hi mai Reactivat el 2007 per l’esquerra nacionalista basca procedent de la illegalitzada Batasuna , concorregué a les eleccions municipals i forals…
Assemblea Constituent del Separatisme Català
Política
Convenció política catalana a Cuba, organitzada a l’Havana del 30 de setembre al 2 d’octubre del 1928.
En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat…
Pedro Sánchez Pérez-Castejón

Pedro Sánchez Pérez-Castejón
© PSOE
Política
Polític castellà.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina