Fill del maqui Augusto Gil Cánovas (a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona), es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1957). Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent. Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP. Després de la Transició, continuà defensant, sobretot, causes relacionades amb l’independentisme, especialment militants de Terra Lliure. La seva defensa d’una solució negociada al conflicte amb ETA li valgué virulentes crítiques des de mitjans espanyolistes, i el 1995 defensà els detinguts de l’anomenada “operació Garzón” contra l’independentisme català. Al final de la dècada de 1990 participà activament en les assemblees que donaren lloc a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), en les llistes de la qual concorregué (sense ser escollit) a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 i a les municipals per Barcelona del 2015. Jubilat el 2007, aquest any rebé la Creu de Sant Jordi, el 2013 el premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Irla i el 2019 el premi Agustí Juandó i Royo per la defensa del català a la justícia del Consell de l’Advocacia Catalana. Amb David Fernàndez i Anna Gabriel publicà l’autobiografia política Al principi de tot hi ha la guerra (2017).