Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Gomis i Martí
Política
Polític.
Cursà estudis de Dret, treballà com a gerent d'una empresa tèxtil i durant deu anys exercí com a director de banca a Tarragona L’any 1964 fou designat alcalde de Montblanc, càrrec que ocupà fins el 1980 Durant el franquisme combinà aquesta responsabilitat amb la de diputat provincial i procurador a corts Ja en l’etapa democràtica, fou elegit president de la Diputació de Tarragona 1980-88 i diputat a corts per Convergència i Unió en les legislatures iniciades el 1982 i el 1986 L’any 1988 fou nomenat conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins el…
James Addison Baker
James Addison Baker
© Universidad de Alcalá
Política
Jurista i polític nord-americà.
Completats els estudis de dret a les universitats de Princeton i de Texas, el 1976 esdevingué un dels més íntims collaboradors de George Bush i prestà una valuosa ajuda a Gerald Ford Els anys 1980-85 es convertí en cap de la Casa Blanca i de les seves finances, i en aquest aspecte prestà una notable ajuda a la política de Reagan Després de l’elecció de Bush a la presidència dels EUA, li foren confiades missions diplomàtiques i de política exterior, tasca en la qual fou successor de Georga Shultz Baker sostingué converses amb els jueus i defensà els punts de vista dels palestins sobre els…
Manmohan Singh
Política
Sikhisme
Polític sikh.
Es doctorà en economia a la Universitat d’Oxford 1957 Fou director 1976-80 i governador 1982-85 del Reserve Bank of India i exercí la docència en diverses universitats Membre del Partit del Congrés , com a ministre de finances del govern de Narasima Rao 1991-96, fou l’iniciador de la liberalització que ha situat l’Índia entre les economies emergents Arran de la victòria de la coalició encapçalada pel Partit del Congrés el 2004, fou nomenat primer ministre quan Sonia Gandhi renuncià el càrrec, i esdevingué el primer cap de govern de l’Índia no hindú Al capdavant d’un govern de coalició amb…
Pau Claris i Casademunt
Retrat de Pau Claris, gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…
Democratic Unionist Party
Política
Partit polític d’Irlanda del Nord.
Fou fundat el 1971 com a escissió de l’ala radical de l’Ulster Unionist Party UUP encapçalada per Ian Paisley , el qual en fou el líder indiscutible fins a la mort 2014 Partidari de la unió indissoluble d’Irlanda del Nord a la Gran Bretanya i contrari a qualsevol mena de govern autònom o tutela compartida entre el govern de la República d’Irlanda i la Gran Bretanya, durant la dècada dels anys setanta i vuitanta, aliat amb l’UUP aconseguí fer fracassar diverses temptatives en aquesta direcció A diferència de l’UUP, però, el DUP rebutjà les negociacions multilaterals iniciades els anys noranta…
Moammar al-Gaddafi
Militar
Política
Militar i polític libi.
Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…
Carles Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Polític, economista, historiador i escriptor.
Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…
, ,
Referèndum de l’1 d’octubre
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…
Partido Popular
Comitè executiu del Partido Popular (febrer del 2013)
© Partido Popular
Política
Partit polític espanyol fundat el 1989.
Té l’origen en Alianza Popular , que canvià la seva denominació en el congrés celebrat aquest mateix any Encapçalat per José María Aznar López , tingué una trajectòria ascendent en les successives eleccions generals 106 diputats el 1989, 141 el 1993 i 156 el 1996 La majoria relativa que aquest resultat li donà al Parlament espanyol l’obligà a negociar sengles pactes de legislatura amb els nacionalistes bascos PNB, catalans CiU i els regionalistes de Coalición Canaria per a la investidura de JM Aznar com a cap de govern En les eleccions del març del 2000 el PP obtingué majoria absoluta 183,…