Resultats de la cerca

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada, tanmateix, del…

Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La   Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i  Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003…

Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius

Reconeguda com una de les fundadores de la disciplina acadèmica dels estudis sobre pau i conflictes Es casà amb Kenneth Boulding 1910–93, economista i poeta anglès amb qui treballà extensament en la investigació per la pau Es graduà al Douglass College ara part de la Rutgers University i completà el seu màster a Iowa State El 1969 obtingué el doctorat a la Universitat de Michigan i posteriorment ensenyà a la Universitat de Colorado i a Dartmouth Formà part de la societat religiosa dels amics quàquers, liderà la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i contribuí a…

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

Estudià a Lund ciències polítiques i s’afilià molt jove al Partit del Treball Collaborà amb el president del govern Tage Fritjof Erlander i presidí l’organització juvenil del partit Fou ministre d’Educació en el primer govern d’Olof Palme i vice-primer ministre i, després de les eleccions de la tardor del 1985, ministre de Medi Ambient Després de l’assassinat de Palme febrer del 1986 fou considerat pel partit el candidat més idoni per substituir-lo tant a la presidència del govern com a la direcció de la socialdemocràcia Seguí a partir d’aleshores les directrius de Palme, particularment pel…

Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i García, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme Darrerament estava dedicat a la Fundació Utopia, creada per a…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i des del 2004…

Doctor en ciències econòmiques, amplià estudis a l’Institut d’Investigació i Planificació de Grenoble Autor d’estudis sobre l’economia gallega, participà en els governs socialistes de 1985 a 1994, i fou subsecretari del ministeri de Transports i, posteriorment, secretari general d’infraestructures del ministeri d’Obres Públiques El 1997 renuncià a l’escó de diputat per a concórrer a les eleccions gallegues, i fou elegit diputat Portaveu socialista al parlament gallec i secretari general del Partit Socialista de Galícia des del 1998 reelegit el 2000 i el 2004, al juliol del 2005…