Resultats de la cerca

Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’ IRA Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest 1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar, esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic Conjuntament amb Martin McGuinness  fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en detriment de la lluita armada defensada pels sectors del partit més vinculats a l'…

Cofundadora juntament amb Mairead Corrigan de l’organització Gent per a la Pau Williams, antiga militant de l’IRA, fou testimoni de l’atropellament de tres germans per un membre de l’IRA abatut per les tropes britàniques mentre fugia Inicià una campanya de recollida de signatures per demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan, tieta dels nens morts Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’Irlanda del Nord que acabà transformant-se en Gent per a la Pau L’any 1976 obtingué, juntament amb Mairead Corrigan, el…

De família catòlica treballadora i pobra, de molt jove visqué la violència entre les comunitats dividides d’Irlanda del Nord Als quinze anys abandonà els estudis i poc després ingressà a l’ Irish Republican Army  IRA, assumint plenament el terrorisme de l’organització, i aviat n’esdevingué un dels caps a la seva localitat natal En 1973 i 1974 fou empresonat per possessió d’armes i pertinença a banda armada Després de Gerry Adams , fou considerat el màxim líder de l’organització al final de la dècada Aquests any i al llarg dels vuitanta fou acusat d’ordenar i planificar atemptats i assassinats…

El 1909 s’uní al moviment independentista irlandès Sinn Fein Prengué part en l’aixecament del dia de Pasqua de 1916 a Dublín Diput at per Cork 1918, proclamà, al capdavant del Sinn Fein, la República d’Irlanda Ministre de l’interior i de finances, organitzà els serveis secrets de l’IRA exèrcit republicà irlandès El 1921 signà el tractat de Londres, que acceptava la separació de l’Ulster, i fou proclamat cap de govern 1922 Llavors hagué de combatre els extremistes que reclamaven la unió amb Irlanda del Nord Fou assassinat per aquests quan efectuava una inspecció militar

Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions favorables al…

Agent immobiliari de professió, ingressà al Democràtic Unionist Party DUP l’any de la seva fundació 1971 El 1973 en fou elegit membre de l’executiva, el 1974 secretari del Comitè Executiu Central, i posteriorment primer secretari general 1975 i vicepresident el 1980 La seva carrera pública s’inicià el 1977, any en què fou elegit regidor de Castlereagh, on fins el 2007 exercí diversos càrrecs entre els quals el de vicealcalde 1978 i alcalde 1986-88 Elegit membre de la Cambra dels Comuns en les successives eleccions generals des del 1979 fins el 2005, el 1985 dimití uns mesos en…

Mestre d’escola, el 1918 s’uní a l’IRA i fou empresonat 1922-24 durant la Guerra Civil, experiència que reflectí en la primera novella Storm 1925 i en les memòries The Gates Flew Open 1932 La seva obra més celebrada, però, fou The Islanders 1928, que descrivia la pobresa de la seva regió natal Editor del diari republicà An Phoblacht 1926-34, el 1934 fundà el Republican Congress amb l’objectiu de crear una república socialista, i com a resultat d’aquestes activitats fou empresonat de nou Participà més tard en la Guerra Civil Espanyola com a organitzador de la brigada James Connolly Fruit d’…

Entre el 1958 i el 1961 creà una empresa promotora de balls populars i el 1967 començà a fer negocis immobiliaris i relacionats amb la indústria càrnia Entrà en política als 39 anys amb el Fianna Fáil  i aviat fou escollit regidor Aconseguí un escó al Dáil Parlament el 1977 Del 1979 al 1981 fou ministre de correus i transports del 1982 al 1983 ministre d’indústria i energia Entre el 1988 i el 1992 ocupà el ministeri d’indústria i comerç, fins que fou nomenat primer ministre de la República d’Irlanda al febrer del 1992, en substitució de Charles Haughey Dimití el càrrec al novembre del 1994…

Cursà estudis eclesiàstics, bé que no s’ordenà sacerdot i treballà de mestre Involucrat en el moviment cooperatiu, al final de la dècada de 1960 s’introduí en el moviment pels drets civils dels catòlics a Irlanda del Nord, que encapçalà en 1969-70 Membre fundador del Partit Socialdemòcrata i Laborista SDLP 1970, compromès amb la reunificació d’Irlanda per mitjans pacífics, que presidí del 1979 al 2001, fou diputat al parlament nord-irlandès que funcionà, amb intermitències, del 1969 al 1974 i en 1982-86 Participà en les negociacions de l’acord angloirlandès 1985 pel qual la Gran Bretanya…

Cofundadora, juntament amb Betty Williams, de l’organització Gent per la Pau Inicià el seu activisme a favor de la pau a Irlanda del Nord quan tres dels fills de la seva germana moriren atropellats per un membre de l' Irish Republican Army , el qual fou abatut per les tropes britàniques mentre fugia Betty Williams, antiga membre de l’IRA, presencià els fets i començà una campanya de recollida de signatures per a demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’ Irlanda del Nord que acabà…