Resultats de la cerca

El 1959 es graduà en dret i amplià estudis als EUA Des del 1961 treballà per al ministeri d’afers estrangers i formà part del cos diplomàtic japonès Entre altres càrrecs, fou conseller de l’ambaixada japonesa als EUA 1977-80, director per a l’ajut a l’estranger i la cooperació al ministeri d’afers estrangers 1980-82 i 1988-90, i cònsol general a Hong Kong 1985-88, director general de l’oficina per a les relacions amb els EUA 1990-92, viceministre d’afers estrangers 1992-94, ambaixador a França 1994-99 i president del Comitè del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO  1998-99 El…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic  PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…

Pertanyent a l’elit políticoindustrial japonesa, el seu avi Ichiro Hatoyama fou cofundador del Partit Liberal Democràtic i primer cap de govern d’aquest partit en 1954-56, i el seu pare Iichiro Hatoyama fou ministre d’afers estrangers en 1976-77 i senador Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tòquio 1969 i es doctorà a la de Stanford 1976 Professor adjunt a la Universitat de Senshyu 1981, inicià el 1983 la carrera política com a secretari privat del seu pare al Senat El 1986 fou elegit per primer cop membre de la cambra de Representants pel PLD, però el 1993 abandonà aquest partit i s’…

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un…

Ambaixador a Londres 1936-38, fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l’enemic per tal d’aconseguir la pau President del partit liberal, fou cap del govern 1946-47 i implantà la limitació del dret de vaga Un altre cop primer ministre 1948-54, signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d’ocupació El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política

Dirigí els departaments de Banca 1946-47 i Pressupostos 1947-50 Diputat independent des del 1952, el 1954 ingressà al Partit Demòcratic des del 1955, Partit Liberal Democràtic, LDP Fou vice-primer ministre el 1976, moment en què la política japonesa estava dominada per l’escàndol de la companyia d’aviació Lockheed El seu mandat 1976-78 tingué com a objectiu principal trencar amb el passat imperialista del Japó, posant les bases d’una nova política japonesa al sud-est asiàtic basada en la intensificació de les relacions amb la resta de països de l’àrea Presidí l’LDP del 1966 al…

Fill d’un polític, estudià a la Universitat de Keio i el 1963 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD Posteriorment, sempre reelegit en el càrrec, fou ministre de transports 1986–87, de finances 1989-91, i de comerç i indústria 1994-95 Secretari general 1989 i president del PLD 1995, el 1996 fou nomenat primer ministre d’un govern de coalició amb el Partit Socialista El mateix convocà eleccions que, guanyades pel PLD per majoria relativa, el confirmaren en el càrrec Amb el suport de partits menors intentà dur a terme reformes per a fer front al preocupant estancament de l’…

Representava el Japó a la Societat de Nacions quan es produí la invasió de Manxúria 1931 Ministre d’afers estrangers, negocià el pacte tripartit amb Alemanya i Itàlia 1940 i el de no-agressió amb l’URSS 1941 Empresonat pels nord-americans com a criminal de guerra, morí abans del judici

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD El 1995 i el…

Decidí dedicar-se a l’activitat pública després de la mort del seu pare, també polític, l’any 1958 Es llicencià en literatura anglesa a la Universitat Waseda de Tòquio 1962 L’any següent, fou elegit per a ocupar l’escó del seu pare a la cambra baixa del parlament Exercí el càrrec en les onze eleccions subsegüents, i es guanyà la reputació de polític hàbil, capaç d’aconseguir acords entre partits polítics de signe polític contrari L’any 1973 fou cap de gabinet del primer ministre, i l’any 1987 fou nomenat secretari portaveu del govern Guanyà molt poder en l’LDP Partit Democràtic Liberal, del…