Resultats de la cerca

Entrenat a l’exèrcit francès, fou agregat militar de l’ambaixada de la República del Congo a Moscou, cap de l’estat major de l’exèrcit 1968-73, secretari general del consell d’estat 1974-75 i responsable de defensa i seguretat en el mateix període L’abril del 1977 fou nomenat president de la república i, a partir del mateix any, tingué el càrrec de president del consell de ministres i del consell militar del Partit Congolès del Treball El 1979, després d’un cop d’estat protagonitzat pel coronel Denis Sassou-Nguesso , fou detingut i empresonat Posat en llibertat el 1984, fou detingut novament…

El seu pare fou detingut per agents soviètics i deportat a un camp de concentració a Sibèria 1951 En la seva joventut refusà formar part de les Joventuts Socialistes, i el 1965 es llicencià en teologia per la Universitat de Rostock Ordenat sacerdot per l’Església luterana, començà a exercir el 1967, i des del 1974 la seva activitat pastoral fou objecte de vigilància per part de la STASI, la policia política de l' Alemanya Oriental Destacat impulsor de la lluita per la democràcia, poc abans de la caiguda del mur de Berlín novembre del 1990 fou elegit diputat per la coalició Bündnis 90 en les…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler 1932 i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis 1933 El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre…

De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la màxima prioritat…

Ha ocupat la presidència del país en dues etapes del 1979 al 1992 i des del 1997 L’any 1979 assumí el poder després de l’expulsió del president Joachim Yhombi-Opango, acusat de corrupció Amb l’arribada a la presidència, Sassou negocià préstecs amb l’FMI i permeté l’accés dels inversors nord-americans i francesos als jaciments petrolífers i de minerals L’any 1992 deixà la presidència i, entre el 1994 i el 1997, s’installà a París, fugint de la persecució de què era objecte per part del nou govern De nou a la presidència, convocà eleccions generals per al 2002, en les quals resultà…

Afiliat al partit socialdemòcrata SPD el 1975, estudià dret i ciències polítiques 1976-82 a la Universitat de Giessen Després de superar les proves a la judicatura de l’Estat 1982-86, fou professor de dret públic i dret polític a la mateixa universitat 1986-91, on el 1991 obtingué el doctorat Aquest any s’incorporà al gabinet de Gerhard Schröder , després que aquest esdevingués president de la Baixa Saxònia, amb el qual continuà quan guanyà la cancelleria alemanya en les eleccions del 1998 Tingué un paper clau en la coalició de govern socialista-ecologista, en la qual fou cap de gabinet del…