Resultats de la cerca

Davant l’oposició dels caps blasquistes— i en especial de Fèlix Azzati—, es dissolgué i molts dels seus aliats passaren a la Joventut Valencianista Un nou intent, amb els mateixos resultats, fou el de la Joventut Republicana Nacionalista 1918

Es caracteritzà per un nacionalisme independentista unit a uns incipients plantejaments de classe, dos factors que es combinaren per primera vegada al País Valencià

Fundada el 1901 en l’àmbit dels nuclis republicans de la ciutat, a partir del 1914 disposà d’una important secció esportiva que fomentava l’esport popular Construí el camp d’esports de la Joventut Republicana de Lleida 1919, amb piscina, velòdrom, pistes de tennis i de patinatge, frontó, gimnàs i camps de futbol, que fou un punt d’irradiació esportiva a les comarques de Lleida i una de les installacions esportives capdavanteres a l’Estat espanyol D’aquestes installacions, en sorgiren diferents seccions i clubs esportius de natació 1919, atletisme 1920, boxa 1922, ciclisme, futbol…

Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista, treballa per desenvolupar la consciència nacional dels joves i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític N'han estat secretaris generals Ramon Camp —fins el 1982—, Joan Oliveras 1982-84, Enric Ticó 1984-86 i Lluís Recoder, i publica des del 1982 la revista “Seguem”

Durant la seva joventut practicà el basquetbol al Club Joventut de Badalona i al CB Sant Adrià Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, fou professora d’educació física i posteriorment ocupà diversos càrrecs a la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, entre els quals el de secretària general, el de directora d’installacions i el d’encarregada de la direcció estratègica i de sistemes Rellevà Rafel Niubò en la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006-11 i fou la primera dona que dirigí la política esportiva catalana Potencià l’esport en l’…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista Durant la Dictadura fou diputat provincial i director del manicomi Proclamada la República, entrà en el conservadorisme monàrquic, adquirí el diari “La Voz Valenciana” i el dedicà a campanyes contra el règim Després del 1939 fou procurador en corts i degà del Collegi d’Advocats de València En laseva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Escriví algunes novelles en castellà, i en català…

Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la…

Estudiant de medicina, milità en la Joventut Comunista Ibèrica , i en fou secretari general durant la guerra civil, després de la mort de Germinal Vidal Director de Juventud Comunista 1936-37 Pel febrer del 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM a partir del juliol del 1937 i, detingut a l’abril del 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra A l’exili, establert a París, intentà la…

Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d’aquell partit Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919

Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i…