Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se’n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…
Gneu Corneli Escipió Calb
Història
Política
Cònsol el 222 aC.
Després d’haver pres part en les guerres d’expansió romana al nord d’Itàlia, fou enviat, amb el seu germà Publi , com a dirigent de l’exèrcit romà que havia de contraatacar les forces d’Anníbal a Hispània El 218 desembarcà a Empúries i ràpidament conquerí Tarragona, on se li uní Publi Tots dos junts dirigiren l’ofensiva romana cap al sud, passat l’Ebre, i després de diverses victòries fou derrotat i mort
Theodor Mommsen
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Professor de dret romà a Zúric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín En la seva obra principal, Römische Geschichte ‘Història romana’, 1854-85, reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum i la centrà sobre l’època de l’Imperi Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica El 1902 rebé el premi Nobel de literatura
Emilio Visconti-Venosta
Història
Política
Polític italià.
Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i collaborà en la retirada de les forces franceses de Roma convenció del 1864, en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França Participà en la conferència d’Algesires 1906
Agustí Crespí de Valldaura i Caro
Història
Política
Polític carlí, comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer.
Net de Pere Caro i Sureda, marquès de laRomana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política
Urbano Rattazzi
Història
Política
Polític italià.
Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç S'acostà a Cavour 1850, del qual fou ministre de gràcia i justícia 1853-55 Ocupà el ministeri de l’interior 1855-58 i rompé amb Cavour poc després El 1862 i el 1867 fou primer ministre La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir
república
Política
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
En aquest sentit s’oposa a monarquia En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució Segons la natura d’aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista presidencialisme o parlamentària parlamentarisme Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal federalisme Malgrat que hagin estat trobats…
Antonio Possevino
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià.
Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia…
Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Política
Jurista i polític castellà.
Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75,…
Georges Frêche

Georges Frêche
Política
Polític occità.
Diplomat per l’École des Hautes Études Commerciales 1961, doctorat en lletres especialitat d’història el 1968 i en dret el 1969 per la Universitat de París Nanterre, aquest any obtingué l’agregació en dret a la Universitat de Montpeller Després de militar a l’extrema esquerra, el 1969 ingressà al Parti SocialisteSFIO Parti Socialiste , pel qual el 1973 fou diputat a l’Assemblea Nacional, càrrec en el qual fou reelegit amb interrupcions en 1978-81 i 1993-97 fins el 2002 Del 1973 al 1986 fou vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló Fou també …