Resultats de la cerca

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit…

De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…

Cristià maronita, l’any 1936 fundà el partit Kataeb, conegut com a Falanges Libaneses Participà en la lluita per la independència del país 1943 i contra els nacionalistes àrabs durant la guerra civil del 1958 Entre el 1960 i el 1970 ocupà diversos ministeris, i el 1975-76 dirigí les milícies falangistes durant la guerra civil

Fill de Pierre Gemayel Advocat, esdevingué el comandant en cap del consell militar del Kataeb, més conegut com a Falanges Libaneses 1976 i, poc després, dirigent del comandament unificat de les forces libaneses 1976, des d’on aconseguí d’unir la quasi totalitat de les forces cristianes A l’agost del 1982 fou elegit president del Líban en plena ocupació israeliana, però fou mort en atemptat pocs dies abans de prendre possessió del nou càrrec

Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat exili a…

Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…

Fill de Rafiq al-Harīrī , es graduà el 1992 a l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown EUA, i posteriorment s’incorporà com a directiu en algunes de les empreses del seu pare, part de la gran fortuna del qual heretà Arran de l’assassinat d’aquest el febrer del 2005, el succeí al capdavant del Moviment per al Futur, sunnita moderat i prooccidental, que encapçalà la coalició 14 de març, guanyadora de les eleccions parlamentàries del juny, després de les quals Fouad Siniora, del mateix moviment, ocupà el càrrec de primer ministre El juny del 2009 tornà a guanyar les eleccions al…

El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989, defensà la república islàmica de…

Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé els vincles de l’…

Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el 1962 s’havia…