El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma. Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família. Instal·lat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives.
Gran Aiatol·là des del 1989, defensà la república islàmica de l’Iran instaurada per Khomeynî (bé que posteriorment se’n distancià) i fou contrari a l’existència de l’estat d’Israel i hostil a Occident i particularment els EUA, tot i que advocà per aprofitar-ne els coneixements científics i tècnics per a enfrontar-s’hi. Mantingué unes posicions relativament liberals en relació a la dona.
Considerat un dels fundadors i líders de Ḥizb Allāh (tot i que ell sempre negà tenir-hi cap mena de vinculació) i un terrorista per Israel i els EUA, durant la guerra del Líban (1975-1990) intensificà el seu missatge antiisraelià i el 1985 fou objecte d’un aparatós atemptat del qual sortí il·lès. El 2006, amb motiu de l’ofensiva israeliana al Líban la seva casa fou novament bombardejada, també sense conseqüències.
Tot i ser favorable als atemptats suïcides contra Israel, s’oposà al gihad llançat per Ossama bin Laden per considerar els sunnites, i sobretot els talibans, una desviació de l’islam. Arran de la seva mort, hom declarà una jornada de dol nacional al Líban i rebé el reconeixement de la majoria dels governs dels països musulmans.