Resultats de la cerca

Senador per Ohio 1912, fou aïllacionista, contrari als poders federals, a l’entrada en guerra 1917 i a la política de pau del president Wilson Elegit president 1920, afavorí els grans negocis i limità la immigració

Es destacà com a militar a la guerra de Mèxic i a la de Secessió, on aconseguí una gran victòria contra l’exèrcit sudista de Braxton Bragg Elegit president 1868 i 1872, limità la seva política a la repressió contra el sud i al proteccionisme econòmic

Nacionalista, organitzà la revista patriòtica The Nation 1842 suprimit el setmanari 1848, aconseguí de publicar-lo novament, però en limità l’acció a la consecució de la reforma agrària El 1852 fou elegit membre del parlament per New Ross i intentà, sense èxit, de formar una oposició forta Emigrà a Austràlia 1855, on fou nomenat ministre d’agricultura i, a l’estat de Victòria, primer ministre 1871-72 i speaker del parlament 1877 L’any 1880 es retirà de la política

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706

Llicenciat en dret i econòmiques, l’any 1974 ingressà al Partido Socialista Obrero Español  PSOE i a la UGT Diputat des del 1977, el 1979 fou nomenat secretari de política sindical de l’executiva del PSOE Fou ministre de Treball i Seguretat Social 1982-86 i d’Administracions Públiques 1986-91 i president del grup socialista al Congrés El juny del 1997 substituí Felipe González  com a secretari general del partit, però dimití del càrrec arran de la seva derrota en les eleccions generals del 2000, on es presentà com a cap de llista, i l’obtenció de majoria absoluta pel Partit Popular L’any 2004…

De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de gestió de la…

Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel poder dels…

Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió…

De família molt pobra i orfe de pare, aprengué a l’hospici de Madrid l’ofici d’impressor 1860-62 El 1870 s’afilià a la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball , de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada per dissidents de l’AIT, de tendència marxista Pel maig del 1874 era president de l’Asociación General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español PSOE D’ençà d’…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…