Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sistema d’Hondt
Política
Dret
Variant del sistema de càlcul electoral dit de representació proporcional aproximada que amb una sola operació permet d’obtenir un primer repartiment d’escons a base del quocient i un altre repartiment que té en compte la mitjana més forta.
Al moment de repartir els escons, en nombre n , entre els candidats de les diverses llistes sotmeses a votació, el nombre de vots assolits per cadascuna d’elles són dividits successivament per 1, 2, etc fins a n A continuació són ordenats, del més alt al més baix, els quocients obtinguts i el que ocupa el lloc n és el “quocient aproximat” o “divisor electoral” Talment com indica el seu nom, aquest “quocient” és emprat tot seguit com a “divisor” del nombre de vots de cadascuna de les llistes, operació que dóna com a resultat el repartiment d’escons segons la mitjana més forta El sistema d’…
Josep Lluís López Bulla
Política
Sindicalista andalús.
Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa
Federació Monàrquica Autonomista
Política
Agrupació política catalana representada per diferents personalitats monàrquiques de Catalunya, que es constituí el 1919 i que romangué activa fins el 1931.
L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista
Unidad Alavesa
Política
Partit polític creat el 1990 a partir de diversos sectors escindits d’Alianza Popular, amb l’objectiu de potenciar la identitat alabesa i defensar els drets forals d’Àlaba a Espanya i al País Basc.
El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva
Joan Caball i Subirana
Economia
Política
Sindicalista agrari.
Resident a Vilamalla, on treballa en una explotació familiar, és regidor de l’ajuntament d’aquesta població des del 1983, i del 1997 al 1999 en fou alcalde com a independent elegit de les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya Entre el 25 de març del 2000 i el 9 de febrer del 20250 fou elegit coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos en substitució de Josep Riera , i com a tal encapçala la representació d’aquest sindicat al Ple de les Cambres agràries de Catalunya És també president de la Cambra agrària de Girona El 2025 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi
Agustí de Semir i Rovira

Agustí de Semir i Rovira
© UPC
Política
Dret
Polític i advocat.
Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El 2004 fou…
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor andalús.
Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de Los…
Salvador Milà i Solsona
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals del 2003 Al…
Joan P. Sánchez i Marín

Joan P. Sánchez i Marín
© Família Sánchez
Política
Sindicalista i polític.
Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou…
Meritxell Batet i Lamaña

Meritxell Batet
Congrés dels Diputats
Política
Dret
Política.
Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat vicepresidenta primera de…