Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
resistència pacífica
Política
Mètode no violent d’oposició al sistema establert.
Consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de la fam, etc, fet en ell mateix no delictiu, però que realitzat per grans masses ocasiona un seriós obstacle al normal funcionament de la vida pública Teoritzat i realitzat com a moviment anticolonitzador per Gandhi, és una arma pròpia dels moviments pacifistes Com a moviment de masses, és famosa la lluita per l’alliberament dels negres als EUA encapçalada per MLKing A Barcelona tingueren ressonància les vagues de…
Luigi Palma di Cesnola
Arqueologia
Història
Política
Arqueòleg i polític nord-americà d’origen italià.
Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre
Émile Littré
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòsof, lexicògraf, metge i polític francès.
Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els…
,
Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín
© Maite Simon
Matemàtiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Matemàtic, activista polític i filòleg.
Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs polítics en…
,
Cristóbal Montoro Romero

Cristòbal Montoro Romero
© La Moncloa
Política
Polític i economista andalús.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials, ha estat catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Cantàbria i assessor de diverses empreses i patronals, com la CEOE Militant del Partido Popular , José María Aznar el nomenà el 1996 secretari d’estat d’Economia, des d’on tingué un paper decisiu per a l’entrada d’Espanya a la moneda única tres anys més tard Després de les eleccions generals del 2000 fou designat ministre d’Hisenda, càrrec que ocupà fins a la derrota electoral del PP en els comicis generals del 2004 Membre de l’executiva, és un dels principals dissenyadors dels…
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, polític i periodista.
Estudià dret i filosofia a la Universitat de Barcelona Començà la seva actuació política a la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor per Barcelona s’enfrontà amb els lerrouxistes La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona, 1915 Fou diputat de la Mancomunitat l’any 1919 Entrà al departament de cultura de la Mancomunitat de Catalunya i formà part del consell de pedagogia i de l’oficina d’estudis jurídics Des del mateix 1919 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1922 intervingué en la formació d’Acció Catalana, i en fou dirigent fins que, pocs mesos abans de morir, per…
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
Esport general
Política
Entitat social i política fundada a Barcelona (1903) per un grup de dependents de comerç i d’oficines de tendència catalanista, coneguda popularment per la seva sigla CADCI.
Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts Admetia socis protectors comerciants o industrials per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius El 1905 creà la Secció Especial d’Esports i Excursions Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs on practicà esgrima, gimnàstica, jujutsu, lluita grecoromana i boxa, amb Ramon Larruy com a entrenador També organitzà activitats de…
,
obstruccionisme
Política
Mètode d’obstrucció emprat per les minories parlamentàries per tal de fer ajornar l’aprovació d’una llei o disposició sobre la base d’una aplicació estricta dels reglaments interns parlamentaris o fent llarguíssimes intervencions orals.
Als EUA és conegut amb el nom de filibusterisme
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves…