Resultats de la cerca

Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54

Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu, Agustí Bartra…

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao, càrrec que ocupà fins el 1990,…

Fill del secretari de l’Ajuntament de Caseres, el 1939 fugí amb la seva família a França, on formà part de la Resistència contra els nazis en esclatar la Segona Guerra Mundial Capturat el 1943, després d’ésser empresonat a Tolosa, Biarritz i Bordeus, del gener del 1944 a l’abril del 1945 fou successivament internat als camps de concentració de Buchenwald, Mittelbau-Dora i Bergen-Belsen Després de recuperar-se a Perpinyà, estudià geografia a la Universitat de Montpeller El 1952 tornà a Catalunya, on treballà en una editorial El seu pare, que també sobrevisqué, fou represaliat per…

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense,…

Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997,  Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta,  Com una nina russa 2002,  Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003,  Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004,  Freqüències 2006,  La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Fundà l’avantguardista revista Hèlix 1929-30 i el periòdic La Terra , fou director del setmanari Abril 1941-34, d’ERC, i collaborà a  Mirador 1933 i La Veu d’Olot Compromès políticament, fou militant d’ ERC  i secretari…