Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Karl Marx
Karl Marx
© Fototeca.cat
Economia
Filosofia
Història
Política
Filòsof, polític i economista alemany.
Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes…
Wilhelm Marx
Història
Política
Polític alemany.
Cap de la Katholische Union 1920-28, com a canceller de la República 1923-24 reclamà l’evacuació de la conca del Ruhr per part de França, féu acceptar el pla Dawes i aprovà la reforma monetària de Schacht Candidat comú del centre i dels socialdemòcrates a la presidència de la República el 1925, fou derrotat per Hindenburg Fou novament canceller del 1926 al 1928
marxisme

Monument a Marx i Engels a Berlín, obra de Ludwig Engelhardt (1989)
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…
Paul Lafargue
Història
Política
Polític francès.
Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le…
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries
Max Adler
Economia
Filosofia
Política
Economista, polític i filòsof austríac.
Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera
Vera Ivanovna Zasulič
Història
Política
Comunicació
Revolucionària i publicista russa.
Es vinculà als populistes populisme i participà en alguns actes de terrorisme El 1879 formà part de l’organització Čornyj Peredel, i el 1883 fundà amb Plekhanov la primera organització marxista russa, Osvoboždenije Truda Fou redactora del diari Iskra , i formà part del partit menxevic Traductora i introductora de les primeres publicacions de Marx i Engels, publicà articles polítics i assaigs en revistes russes i d’altres països europeus
José Mesa
Història
Política
Polític andalús.
Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde
Wilhelm Liebknecht

Wilhelm Liebknecht
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Socialista des de la seva joventut, participà en la revolució del 1848 i s’exilià, primerament a Suïssa i després a Londres, on residí més de deu anys amb Marx Tornà a Alemanya el 1862, i treballà per implantar la Internacional, en lluita contra els partidaris de Lassalle El 1869, a Eisenach, fundà, amb August Bebel , el partit obrer socialdemòcrata alemany Sozialdemokratische Partei Deutschlands Fou empresonat diverses vegades, i el 1874 fou elegit diputat al Reichstag A partir del 1890 fou redactor en cap de l’òrgan socialista Vorwärts
Arnold Ruge
Filosofia
Política
Filòsof i escriptor polític alemany.
Membre de l’esquerra hegeliana l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838, a París conegué H Heine i K Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch 1844 i a Londres collaborà, el 1849, amb A A Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu des del 1866 seguí Bismarck Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik 1832, Neue Vorschule der Ästhetik ‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837 i Geschichte unserer…