Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós
Història
Política
Polític i erudit.
Marquès de Vilafranca de Sant Martí, després dit de Casa Desbrull Cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i secretari del gran mestre, el qual acompanyà per Europa Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778 protector de l’escola de matemàtiques i professor de matemàtiques al collegi de cadets traslladat a Mallorca amb motiu de la guerra contra Napoleó En 1812-14 fou cap polític de la província
Antonio González García Meneses
Política
Internacionalista.
Estudiant d’enginyeria a Barcelona, formà part del grup de La Federación i fou professor de matemàtiques i ciències aplicades de l’Ateneu Català de la Classe Obrera Participà en el congrés obrer del juny del 1870 i, apoliticista, fou un dels redactors del dictamen sobre organització social de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Acabada la carrera, anà a Cadis i intervingué en la Insurrecció cantonalista del juliol del 1873 Posteriorment s’allunyà de la vida militant
Karl Hjalmar Branting
Política
Polític suec.
Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897 Fou ministre d’hisenda 1917-18, ministre d’afers estrangers 1921-23 i primer ministre en tres ocasions 1920, 1921-23, 1924-25 Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la Societat de…
Félicité-Robert de Lamennais
Filosofia
Història
Política
Pensador i home polític francès.
Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848…
Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín
© Maite Simon
Matemàtiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Matemàtic, activista polític i filòleg.
Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de…
,
Ramon Peypoch i Pich
Història
Política
Polític i periodista.
Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la…
Paul Wolfowitz

Paul Wolfowitz
© World Bank / Simone D. McCourtie
Política
Polític nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell en matemàtiques 1965 i es doctorà a la de Chicago en ciències polítiques 1972 En 1973-77 treballà a l’Agència per al Control d’Armament i Desarmament Ja en l’administració republicana, fou cap del departament d’estat per a la planificació 1981-82, secretari adjunt per a l’Àsia Oriental i el Pacífic 1983-86, ambaixador a Indonèsia 1986-89 i subsecretari de defensa 1989-93, des d’on fou un dels artífexs de l’atac al règim de Saddam Ḥusayn 1991 Al març del 2001 George WBush el nomenà secretari de defensa adjunt, i planificà l’enderrocament de…
Mehdi Ben Barka
Història
Política
Polític marroquí.
Professor de matemàtiques, milità primerament dins el moviment nacionalista Istiqlal, i els primers temps de la independència presidí l’assemblea consultiva El 1959 dirigí una escissió, organitzada amb el nom d’Union National des Forces Populaires UNFP, que ràpidament polaritzà tota l’oposició esquerrana al règim El 1963 el govern de Rabat llançà una vasta operació repressiva contra la UNFP els dirigents foren acusats d’una conspiració per assassinar el monarca i de connivència amb Algèria Ben Barka, que era a l’estranger, fou condemnat a mort in absentia i hagué de romandre…
Marià Roca de Togores i Carrasco
Història
Política
Erudit i polític.
A dinou anys ja era catedràtic de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament d’Alacant El 1836 es donà a conèixer com a dramaturg amb Doña María de Molina 1836 aquest i altres èxits literaris li valgueren l’ingrés a l’Academia Española de la qual fou director des del 1865 i a la de Bellas Artes de San Fernando Membre del partit moderat, fou diputat a corts 1844 i primer ministre de foment en crear-se aquest càrrec 1847 Isabel II el féu marquès de Molins 1848 i gran d’Espanya 1863 Fou ministre de marina 1847-49 i 1853-54 com a tal, envià l’esquadra a Gaeta a fer costat al papa…
Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté…