Resultats de la cerca

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33

Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica

De família acabalada, després d’una temporada a Osuna Andalusia s’establí a Girona, on regentà una sucursal de l’empresa familiar d’Olot De la Lliga Regionalista, fou regidor i alcalde de Girona juliol-novembre del 1909 Tingué una destacada activitat com a historiador de les contrades gironines i rosselloneses, especialment de l’antic comtat de Besalú Les seves obres principals, totes en castellà, les aplegà en la collecció “Noticias Históricas"26 volums, publicats del 1889 al 1915 Cal esmentar els volums dedicats a la història dels comtes de Besalú, amb un diplomatari i un repertori…

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís

Actualment hi ha uns 650 000 indis repartits en un centenar de reserves als EUA i en unes dues mil al Canadà Intent extrem de posar fi a la política de genocidi, recolzava sobre el pressupòsit que els indis ja eren ben a prop de llur extinció i, doncs, que ja no oferien cap mena de perill per als blancs Als països d’herència hispànica, per bé que mai no foren decretades aquestes reserves, l’acorralament hi fou semblant, i en són testimoni les zones de refugi i àdhuc llur progressiu empetitiment

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

Estudià a l’escola de Funcionaris de la Generalitat i a l’Ateneu Politècnic Delegat per Andreu Nin, s’entrevistà amb el president de Mèxic, Lázaro Cárdenas novembre del 1936 per sollicitar l’asil polític de Trotskij S'exilià el 1939 i s’installà a Mèxic el 1940, on fundà Ediciones Quetzal i B Costa-Amic, Editor Fou l’editor que publicà més llibres en català a l’exili una cinquantena, i uns mil cinc-cents llibres d’autors mexicans Fou guardonat amb el premi Catalunya Enfora de la Generalitat de Catalunya 1989

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política