Resultats de la cerca

Fill de mestres, durant l’ocupació de l’antiga Iugoslàvia els nazis mataren el seu pare, membre de la resistència Graduat en dret per la Universitat de Ljubljana 1964, inicià de molt jove la carrera política membre de les Joventuts de l’antiga República Iugoslava d’Eslovènia 1964-67, que presidí en 1968-69, del secretariat del comitè central de la Lliga Comunista d’Eslovènia 1969-73 i secretari de l’Aliança Socialista d’Eslovènia 1973-78 En 1978-82 fou president de l’Assemblea d’Eslovènia Des d’aquests càrrecs promogué el pluralisme, el diàleg i els mètodes democràtics, en la mesura que ho…

Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

En arribar a la majoria d’edat 1893, tornà a la constitució del 1869 i anullà la més democràtica del 1888 El 1901 promulgà una nova constitució, dirigida a enfortir l’absolutisme, però hagué de retirar-la dos anys més tard a causa de l’oposició popular El 1903 fou assassinat, juntament amb la seva muller, Draga Mašin, per un grup d’oficials dirigits per Dmitrijević, dit Apis Alexandre I fou el darrer representant de la dinastia Obrenović El succeí Pere I de Sèrbia , de la dinastia Karadjordjević

Com a futbolista, ocupà la posició de davanter i destacà pel driblatge i la capacitat golejadora El 1986 fitxà per l’equip de primera divisió del Camerun Tonerre de Yaoundé, amb el qual guanyà la Lliga 1987 Aquest mateix any fitxà pel Mònaco, on jugà cinc temporades i guanyà la Copa francesa el 1991 El 1992 passà al Paris Saint-Germain i guanyà la Lliga francesa del 1995 Posteriorment, amb l’AC Milan 1995-2000 guanyà dues Lligues italianes 1996 i 1999 Cedit al Chelsea 2000, aconseguí la Copa anglesa i, fins a la retirada, jugà amb el Manchester, l’Olympique de Marsella i l’Al-…

El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà,…

Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres,  La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i…