Resultats de la cerca

Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada,…

Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l’acta de…

Diputat radical 1932-40 i sotssecretari del tresor 1936, fugí del règim de Vichy i collaborà amb De Gaulle a l’exili Cap de govern 1954-55, signà el final de la guerra d’Indoxina i s’oposà a la Comunitat Europea de Defensa Passà al PSU el 1959, se n'allunyà després dels fets de Maig del 1968 i s’uní a Mitterrand Es retirà de la vida política el 1973 Escriví La République moderne 1962

Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991

François Mitterrand  fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els…

Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les…

Advocat i periodista, fou militant del partit socialista francès des del 1933 i membre de la Resistència 1940-44 Alcalde de Marsella des del 1953, senador 1959-62 i ministre d’ultramar 1956-57, fou contrari a la política del general De Gaulle Diputat a l’assemblea nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República Després de la reorganització del Parti Socialiste Français PSF, s’adherí al programa comú de govern de l’esquerra 1972 i donà suport a François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981 El 1981, amb la…

Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988 fou candidat a…

Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans  per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…