Resultats de la cerca

Ambaixador a Anglaterra 1932, durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 representà l’URSS al Comitè de No-Intervenció Fou viceministre d’afers estrangers 1949 Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, escriví nombrosos treballs d’història moderna

Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sotssecretari d’economia del primer govern de la República Espanyola i collaborà…

Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848…

Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de instancias sociales 1968 És autor…

El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos…

Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es…

En aquest sentit s’oposa a monarquia En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució Segons la natura d’aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista presidencialisme o parlamentària parlamentarisme Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal federalisme Malgrat que hagin estat trobats precedents en les democràcies grega i romana i en les ciutats italianes de l’edat…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident 1926, Les conquérants 1928 i La condition humaine 1933, premi Goncourt, que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir 1937 en féu un film Sierra de Teruel i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a…