Resultats de la cerca

Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a partir d’aquest…

S'educà a Oxford Com a membre del Partit Nacional Unit, dirigit per Senanayake, fou elegit diputat i nomenat ministre el 1947 El 1951 dimití i fundà un nou moviment, el Partit de la Llibertat Mitjançant un front popular, aconseguí de triomfar en les eleccions del 1956 i esdevingué primer ministre Dugué a terme una política exterior neutralista i, a l’interior, afavorí la llengua i la cultura singalesa en perjudici de les ètnies minoritàries En un moment d’agitació i crisi política, fou assassinat per un bonze extremista, Talduwe Somarana Thero

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706

Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín…

Dirigí els departaments de Banca 1946-47 i Pressupostos 1947-50 Diputat independent des del 1952, el 1954 ingressà al Partit Demòcratic des del 1955, Partit Liberal Democràtic, LDP Fou vice-primer ministre el 1976, moment en què la política japonesa estava dominada per l’escàndol de la companyia d’aviació Lockheed El seu mandat 1976-78 tingué com a objectiu principal trencar amb el passat imperialista del Japó, posant les bases d’una nova política japonesa al sud-est asiàtic basada en la intensificació de les relacions amb la resta de països de l’àrea Presidí l’LDP del 1966 al…

A Egipte, amb catorze anys ja formava part dels Germans Musulmans i, des del 1979, del grup fonamentalista Gihad Islàmic, del qual fou el darrer dirigent i responsable dels atemptats comesos al país els anys noranta La dècada de 1980 participà en atacs terroristes contra el govern afganès i els seus aliats soviètics, i és en aquest context que conegué Ossama bin Laden  Considerat el veritable ideòleg d’ Al-Qā‘ida , fou la mà dreta de Bin Laden fins a la seva mort, moment en què assumí el lideratge de l’organització Fou mort en un atac amb drons nord-americans el 31 de juliol de…

Al moment de repartir els escons, en nombre n , entre els candidats de les diverses llistes sotmeses a votació, el nombre de vots assolits per cadascuna d’elles són dividits successivament per 1, 2, etc fins a n A continuació són ordenats, del més alt al més baix, els quocients obtinguts i el que ocupa el lloc n és el “quocient aproximat” o “divisor electoral” Talment com indica el seu nom, aquest “quocient” és emprat tot seguit com a “divisor” del nombre de vots de cadascuna de les llistes, operació que dóna com a resultat el repartiment d’escons segons la mitjana més forta El…