Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Diputat del comú de Tortosa el 1807 En produir-se la invasió napoleònica forní de queviures les tropes fidels a Ferran VII, formà part de la junta de defensa de Tortosa, que el nomenà capità, i participà en la defensa de la ciutat, fet que li valgué l’ascens a tinent coronel Caiguda Tortosa 1809, fou detingut, però s’escapà i es reintegrà a l’exèrcit Fou vocal de la diputació de Catalunya 1812 Acompanyà el baró d’Eroles a la presa de Lleida, d’on fou nomenat cap polític Ascendí a intendent a l’exèrcit i comissari de guerra El 1828 detingué i feu afusellar la partida de bandits…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Fou la primera de les juntes locals del Principat El 9 de juny adreçà una circular a les altres juntes creades per tal de crear una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…