Resultats de la cerca

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit, fou separat…

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència

Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939

Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869

Fou una de les principals figures panslavistes i, per aquesta raó, impulsà les revoltes dels serbis i dels búlgars contra els turcs otomans, revoltes que foren infructuoses Després d’haver estat diplomàtic sota el regnat d’Alexandre II, fou nomenat ministre de l’interior per Alexandre III, i aquest període es caracteritzà per la duresa de les seves mesures repressives i per les seves tendències marcadament favorables a l’absolutisme