Resultats de la cerca

Diputat de la noblesa als Estats Generals 1789, fou el principal representant dels ideòlegs La seva obra principal és Les éléments d’idéologie 1804, on utilitza per primera vegada el mot ideologia i el defineix com a concepte

Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial

Nebot de Pere de Magarola i Fontanet Ciutadà honrat de Barcelona 1613, fou regent del consell d’Aragó, a Madrid Desaconsellà el comte duc d’Olivares de forçar els catalans a secundar els seus projectes En esclatar la guerra dels Segadors 1640 continuava en el càrrec, però Olivares li ocultava moltes informacions per por que les transmetés a les autoritats catalanes El 1643 rebé privilegi de noblesa

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Fou secretari de la legació espanyola a l’Havana, i ambaixador especial per a la transmissió del comandament de poder a Cuba Posteriorment, fou destinat a Caracas i a l’ambaixada de Roma, a més d’enviat extraordinari i ministre plenipotenciari a Tànger durant molts anys Exercí de cap del gabinet diplomàtic amb diversos ministres d’afers exteriors, i també fou cap del centre d’informació comercial Des del 1923, fou gentilhome de cambra d’Alfons XIII i cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya

Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia

Fundà, en la clandestinitat, la Lliga Nacional Empresonat pels russos, aconseguí d’escapolir-se a Galítzia Creà 1897, a l’exili, el partit nacional-demòcrata, conservador i catòlic, amb el suport de la noblesa i la burgesia de negocis Diputat a les dumes russes, durant la Primera Guerra Mundial féu costat als aliats Fou diputat 1919-21, ministre d’afers estrangers 1923-26 i dirigent de la Lliga Cristiana d’Unió Nacional Després del cop d’estat de Piłsudski dirigí una oposició moderada És autor d’escrits sobre el problema nacional polonès Alemanya, Rússia i la qüestió polonesa ,…

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…

Segon comte d’Olivares, succeí el seu pare Pedro de Guzmán y Zúñiga Acompanyà el futur Felip II a Anglaterra 1554 quan en fou concretat el casament amb la reina Maria I Participà en la batalla de Saint-Quentin 1557, i dos anys després féu una ambaixada a França per arranjar el casament de Felip II amb Isabel de França Ambaixador a Roma 1582-90, virrei de Sicília 1591-94 i de Nàpols 1595-99, es distingí per la seva política, fidel als dictats de la corona, la qual cosa li comportà serioses tensions amb el papat i amb la noblesa napolitana Tornà a Madrid 1599, i fou membre dels…

Besnet de Cató el Vell Fou tribú militar a Macedònia i qüestor a Roma 46 aC Al capdavant dels optimats noblesa senatorial defensà la república i s’oposà tenaçment a la formació del primer triumvirat En esclatar la guerra civil, prengué partit per Pompeu Després de la derrota de Farsàlia passà a l’Àfrica i amb un petit exèrcit arribà a Utica, però amb la nova desfeta de Thasos evacuà les seves forces i se suïcidà Se’n conserva una carta a Ciceró, el qual li feu un panegíric Cato , contestat per l’ Anticato de Cèsar Lucà el presentà com un model de virtut, i fou considerat un…