Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Organització dels Estats Americans

Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans
© Cumbres de las Américas
Política
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.
Actualment agrupa tots els estats americans Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues CICAD, que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic En un àmbit més polític, el 1991 s’…
tolerància religiosa
Història
Política
Reconeixement legal per part de l’estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l’oficial.
Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…
Ambler Hodges Moss
Política
Politòleg i diplomàtic nord-americà.
Llicenciat en ciències polítiques i econòmiques l’any 1960 per la Universitat de Yale i doctorat en dret el 1970 per la de George Washington, posteriorment fou oficial de l’armada Des del 1984 fou professor d’estudis internacionals a la Universitat de Miami, de la qual fou degà fundador de l’Escola de Postgrau d’Estudis Internacionals 1984-94 i director del Dante B Fascell North-South Center 1984-2004 Com a diplomàtic de carrera, fou destinat a Barcelona com a vicecònsol del 1964 al 1966 Posteriorment, formà part de la delegació dels Estats Units a l’Organització dels Estats…
Vo Van Kiet
Política
Polític i militar vietnamita, de nom de naixement Phan Van Hoa.
Provinent d’una família pagesa, canvià de nom el 1939, quan ingressà al Partit Comunista, en la jerarquia del qual ascendí El 1941 s’uní al Viet-minh i combaté els francesos a la primera guerra d’Indoxina 1946-54 Arran de la partició del país 1954, romangué a la República del Vietnam i el 1958 esdevingué a Saigon actualment Ho Chi Minh el principal dirigent del Partit Comunista, del qual fou elegit membre del comitè central el 1972 Posteriorment, el 1960 s’integrà al Front Nacional d’Alliberament Vietcong, del qual fou oficial i lluità contra els nord-americans a partir del 1964…
Celestí Mas i Abat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871
confessionalitat
Religió
Política
Adhesió pública i oficial a una confessió religiosa per part d’una institució o àdhuc d’un estat.
Jegor Timurovič Gajdar
Política
Polític i economista rus.
Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de…
Bernardino Rivadavia
Història
Política
Polític argentí.
Oficial de milícies, s’uní als independentistes 1810 i ocupà les secretaries de governació, finances i guerra 1811 Féu gestions diplomàtiques a Europa 1814-20 i fou ministre de governació 1820-24 Progressista i liberal, elegit primer president de la República el 1826, establí una constitució unitària i s’enfrontà al Brasil a causa del domini sobre l’Uruguai Una revolta federal l’obligà a signar la pau i a dimitir 1827
Diputació General de Catalunya
Política
Organisme polític consultiu creat pel pretendent carlí Carles VII (26 de juliol de 1874).
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina