Resultats de la cerca

En acabar els estudis treballà de llibreter fins que es traslladà a Berlín 1887 on creà la seva pròpia impremta i féu d’editor Conegué la baronessa Bertha von Suttner que l’introduí en el moviment pacifista del qual ben aviat es destacà per la seva intensa militància El 1891, juntament amb la baronessa, fundà el diari Die Waffen Nieder ‘Avall les armes' que posteriorment canvià el nom pel de Die Friedenswarte ‘Atalaia de la pau’, des d’on es dedicà a difondre les seves idees pacifistes El 1892 fundà l’associació Deutsche Friedensgesellschaft ‘Societat alemanya per la pau’ i…

Reconeguda com una de les fundadores de la disciplina acadèmica dels estudis sobre pau i conflictes Es casà amb Kenneth Boulding 1910–93, economista i poeta anglès amb qui treballà extensament en la investigació per la pau Es graduà al Douglass College ara part de la Rutgers University i completà el seu màster a Iowa State El 1969 obtingué el doctorat a la Universitat de Michigan i posteriorment ensenyà a la Universitat de Colorado i a Dartmouth Formà part de la societat religiosa dels amics quàquers, liderà la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i contribuí a crear l’…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Contribuí a la fundació del partit socialista als EUA 1898 Fou cinc vegades candidat a la presidència Com a pacifista, s’oposà al servei militar obligatori, durant la Primera Guerra Mundial

Fundà el saint-simonista Le Globe , s’enfrontà a Enfantin i preconitzà un socialisme pacifista El 1845 fundà la Revue Sociale Diputat a l’assemblea constituent i després a la legislativa 1848, s’exilià a la Gran Bretanya 1851-69, bandejat per Napoleó III

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina…

Diputat de Yorkshire 1784 i lloctinent del primer ministre WPitt, fou convertit per Isaac Milner a un evangelisme radical Aconsellat per JNewton, lluità més de vint anys al parlament per l’abolició de l’esclavitud Pacifista, s’oposà a la política governamental Fundà la Church Missionary Society 1798 i la Bible Society 1803

Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista, treballa per desenvolupar la consciència nacional dels joves i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític N'han estat secretaris generals Ramon Camp —fins el 1982—, Joan Oliveras 1982-84, Enric Ticó 1984-86 i Lluís Recoder, i publica des del 1982 la revista “Seguem”