Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ludwig von Pastor
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic austríac.
Deixeble de Janssen, en dirigí la nova edició de la Geschichte des Deutschen Volkes Professor a Innsbruck 1880-1900 i director de l’Institut Austríac d’Història a Roma 1901-15, 1921-28, fou també ministre plenipotenciari d’Àustria davant la Santa Seu Aprofitant l’obertura de l’arxiu secret del Vaticà, decretada per Lleó XIII, emprengué la Geschichte der Päpste ‘Història dels papes’, 1886-1932, obra monumental, traduïda a gairebé totes les llengües, de la qual redactà ell mateix els 14 primers volums i deixà els tres darrers embastats
pasquí
Història
Política
Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra el govern, un personatge, etc.
El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els…
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…