Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
bé comú
Política
Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
La doctrina del bé comú ha adoptat diversos continguts segons les escoles i les èpoques, però essencialment ha estat elaborada per pensadors de tradició catòlica Plató parla del bé comú en la discussió sobre la justícia social i la justícia en l’estat Per a Aristòtil és el criteri que serveix per a distingir les constitucions correctes de les defectuoses i el més important dels béns, perquè promou el benestar de tots els ciutadans Tomàs d’Aquino, sense haver-lo mai definit d’una manera clara, en fa el punt central de la seva teoria política el bé particular se subordina al bé…
centralisme democràtic
Política
Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de fraccions o de tendències internes.
En són trets fonamentals la discussió de la problemàtica del partit a tots els graus, en particular, a la base, després de la qual les decisions preses pels òrgans centrals de decisió han d’ésser aplicades, un cop establertes, sense possibilitat d’ésser posades en qüestió
mandat representatiu
Política
Dret
Característica fonamental de la posició jurídica dels parlamentaris.
Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura
sucursalisme
Política
Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició antifranquista per a designar que determinats partits polítics dels Països Catalans depenen de centres de decisió situats fora del territori català, generalment a Madrid.
Així, en formar-se el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, els grups sucursalistes PSOE, PTE, etc en foren exclosos Des del 1977, aquest terme ha estat utilitzat pels partits nacionalistes CDC, ERC, UDC, etc per a intentar de desqualificar les organitzacions catalanes de vinculació estatal, i, en particular, CC-UCD i PSC PSC-PSOE
Hosein-Ali Montazeri
Política
Aiatol·là iranià.
El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de la nova constitució que…
Gilbert Grau
Política
Polític.
Germà de Roger Membre fundador del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes 1967, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló, actiu els anys 1968 i 1969, i de l’Acció Regionalista Catalana ARC 1972 En el congrés de Verona 1973 de la Internacional Federalista, fou integrat el Partit Federalista Europeu de Catalunya PFEC, sota la seva presidència En les eleccions legislatives del 1973 fou candidat de l’ARC i del PFEC al districte de Perpinyà-Ceret la seva reivindicació essencial era d’obtenir una àmplia autonomia per al Rosselló
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de…
Rudolf Hess
Rudolf Hess durant un míting a Berlín el 1939
© Fototeca.cat
Política
Polític alemany.
Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat
Benedetto Croce

Benedetto Croce
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Política
Filòsof, historiador i polític italià.
Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…
Juan José Rocha García
Història
Política
Polític republicà radical.
Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04 Conegué Lerroux 1904, s’installà a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular 1906-09 Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona 1917 Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina 1933-35, d’estat 1935 i d’instrucció pública 1935 en diversos governs de majoria radical S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i…