Resultats de la cerca

Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest…

Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…

El 1960 s’uní al United National Independence Party UNIP, del qual fou representant a Europa i diputat del 1978 al 1988 També fou ambaixador a Egipte 1965 i als Estats Units 1967 El 1996 abandonà l’UNIP i passà al Moviment per la Democràcia Multipartidista de Frederick Chiluba El 2006 fou nomenat vicepresident del govern de Levy Mwanawasa, al qual succeí l’agost del 2008 després de la seva mort El mes d’octubre fou revalidat en el càrrec en les eleccions presidencials, que ocupà fins el 2011 Revocada la seva immunitat presidencial, l’any 2013 fou acusat d’abús d’autoritat, corrupció i…

Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia i Marroc, 1984 i de les…

El pacte presentava dos vessants econòmic i polític En l’ecònomic, la difícil situació d’Espanya, amb una inflació i un deute preocupants afavorits per la crisi del petroli, comportà l’acceptació de l’acomiadament lliure de fins a un 5% del personal de les empreses i l’establiment d’un límit als increments salarials del 22% S’acordà també frenar la devaluació de la pesseta i s’acceptà el dret d’associació sindical En el terreny polític, la censura fou derogada, es declarà illegal i es penalitzà la tortura, es reconegueren la llibertat d’expressió i les de reunió i associació…

Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat 1984-88 impulsà…

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…

Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975…