Resultats de la cerca

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l' FDP , partit en què milità L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático , partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per  Joaquín Garrigues Walker Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià abril de 1978 - juny de 1979 i més…

Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet

Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924

Militant del Partido Popular, entrà en política a finals de la dècada dels 90 com a assessor del regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Albert Fabra El 2001 aconseguí l’acta de regidor, i el 2007 es convertí en vicealcalde de Castelló El 2011 rellevà Carlos Fabra com a president de la Diputació de Castelló

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es féu amic d’O'Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…

Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i màster en assessoria d’empreses, es dedicà a l’ensenyament en el terreny empresarial fins a l’any 1993, que s’incorporà a la política activa Militant del PP , fou escollit diputat al Congrés Tres anys després, quan José María Aznar guanyà per primer cop les eleccions espanyoles, fou nomenat secretari d’estat d’Hisenda L’any 2000 obtingué la secretaria d’estat de Comerç i Turisme, càrrec que ocupà durant tres anys més Aznar el nomenà ministre de Ciència i Tecnologia al setembre del 2003, en substitució de Josep Piqué , cartera que hagué d’…