Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
accidentalisme
Política
Corrent polític que considera accidental, no essencial, la forma de govern.
L’accidentalisme no considera motiu de lluita política la forma de govern d’un país Qualsevol contingut és possible dins qualsevol forma de govern, i l’essencial és el contingut L’accidentalisme a l’Estat espanyol ha estat adoptat per les forces reformistes possibilistes de Castelar, partit reformista de Melquíades Álvarez, Lliga Regionalista i Lliga Catalana, CEDA, etc i es pot dir que fou l’actitud de quasi tota l’oposició democràtica els anys 1975-77 acceptar la monarquia de Joan Carles I a condició que aquesta prengués un contingut democràtic i parlamentari
Francesc de Paula Cuello i Prats
Història
Política
Polític.
Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya
Política
Grup polític integrat per catalans residents a Veneçuela.
Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…
Miquel Estellers
Història
Política
Dirigent agermanat.
Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…
John Major
Història
Política
Polític britànic.
Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que…
Samuel Phillips Huntington
Política
Politòleg nordamericà.
Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…
Benjamin Constant de Rebecque
© Fototeca.cat
Història
Literatura francesa
Política
Escriptor i home polític francès, de família noble hugonot.
El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible…
Domènec Martí i Julià
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i antiimperialista, acusà…
Derecha Liberal Republicana
Política
Grup polític constituït a Madrid pel maig del 1930 per N. Alcalá Zamora, M. Maura, R. Sánchez Guerra i d’altres amb la intenció d’incorporar la dreta espanyola a un possible nou règim republicà.
El grup, després d’aconseguir l’ingrés de polítics importants com S Alba i J Chapaprieta els primers mesos de la República, es desfeu posteriorment en separar-se Alcalá Zamora i Maura El mateix mes de maig del 1930 fou organitzada la secció catalana o Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina