El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions. Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant. Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó; el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible. Morí essent president del Consell d’Estat. Hi ha, tanmateix, dos aspectes del seu pensament polític que no canviaren gaire: defensa de la llibertat individual contra el despotisme de l’autoritat i de les masses i defensa de la monarquia parlamentària amb un monarca políticament neutre i irresponsable; l’essència de la seva obra política és reunida en els seus Principis de política aplicables a tots els governs representatius. Però les obres que contribuïren més fortament al seu prestigi com a escriptor foren les seves dues novel·les, Adolphe, de caràcter filosòfic, i Cécile, i a títol pòstum el Journal intime i la Correspondència.
Benjamin Constant de Rebecque
© Fototeca.cat
Escriptor i home polític francès, de família noble hugonot.